Com funciona el mercat de les criptomonedes i quin ús se’ls dona

Les coses que no veiem ni toquem costen més d’explicar, per això hi ha molta gent que no entén què són ni per a què serveixen les criptomonedes, mentre que moltes altres persones no paren de parlar d’elles o fins i tot invertir-ne els diners. La definició més bàsica de les criptomonedes ens diu que són monedes virtuals nascudes al marge dels bancs centrals. Però el seu funcionament és més complex. 

Tot neix el 2008 de la iniciativa de “joves millennials que desconfien del sistema financer i dels seus bancs centrals”, explica Elisabet Ruiz Dotras, professora de Finances a la UOC i experta en finances. La doctora en Ciències Econòmiques i Empresarials és prudent sobre el futur de la moneda, “el temps dirà”, i alerta que una inversió en criptomonedes suposa un risc, així que millor invertir petites quantitats, “màxim el 5% de la cartera”, i amb assessoria. 

Les criptomonedes són avui dia utilitzades en gran part com a inversió o estalvi. “Tal com està dissenyat actualment, és un actiu per negociar”, reflexiona Ruiz. A països amb divises fràgils en constant devaluació, el bitcoin (primera cripto creada i la més negociada), amb un valor no subjecte als canvis d’altres divises, pot oferir millors garanties d’estalvi. 

Però les criptomonedes “estan subjectes a un alt grau de volatilitat doble: el valor econòmic de la criptodivisa i el risc de la plataforma on es negocia”, explica Ruiz-Dotras, i això les converteix en actius d’alt risc. “Si demà tanca la plataforma, et quedes sense diners. I per guanyar diners, necessites que la criptodivisa en la qual s’inverteix es revalori, per això és clau saber quina rendibilitat ofereix una cripto i al mateix temps quin és el risc”. 

Si les criptomonedes operen avui sobretot com una inversió financera, l’èxit de les divises virtuals es consolidarà quan s’accepti el pagament amb elles. Algunes plataformes digitals com Destinia o Spotify ja es preparen per acceptar el pagament amb criptodivises. El rumor, més tard desmentit, que Amazon acceptaria el pagament amb bitcoins a finals d’any, va fer que l’interès pel bitcoin creixés de sobte. La plataforma només ha reconegut ara per ara que es planteja aquesta possibilitat. I l’ús de les criptomonedes com a forma de pagament i no només d’inversió és el que determinarà el seu èxit. 

Escollir plataforma i criptodivisa, primeres passes 

Invertir en bitcoins i d’altres criptodivises passa abans que res per enviar diners a una plataforma de compravenda de bitcoins. Coinbase és una de les més fiables, “però n’hi ha moltes més”, adverteix Ruiz-Dotras, que alerta sobretot que “existeix el risc que si aquella empresa de la plataforma no està a Espanya i cau en fallida o desapareix, perdis els diners”. El primer així doncs, per invertir en bitcoins o d’altres criptodivises, és comprovar la fiabilitat de la plataforma i en quin país té la seu. 

Un cop escollida la plataforma, toca escollir la o les criptomonedes, i aquí l’inversor s’enfronta a un segon risc. “Cada plataforma treballa amb 1.000, 500, 800 criptodivises, un nombre limitat, i s’ha d’anar amb compte perquè algunes poden tenir pocs dies de vida. Després, un cop compres la quantitat de criptodivises segons el preu, hauràs de pagar comissió per elles a la plataforma. I generalment, les plataformes que et cobren menys comissions són les més insegures i les més consolidades et cobren majors comissions”, explica l’economista. 

La professora de la UOC recomana no invertir més del 5% de la cartera en criptomonedes i explica el perquè de la mala fama del bitcoin entre alguns sectors. “En general, inverteix molta gent sense educació financera que vol obtenir diners ràpids i per generar diners és necessària paciència i educació financera”, alerta. Mentre es regula l’ús de les criptomonedes al mercat de compres internacional, ara per ara molt reduït, el valor d’aquests nous actors és sobretot d’inversió i estalvi. “Com en altres casos, una especulació en un actiu financer pot crear una bombolla que acabi explotant en algun moment”, defensa Ruiz-Dotras. 

Les informacions que sorgeixin entorn de les criptomonedes afectaran el seu valor. Si la seva fiabilitat augmenta, creix també la demanda i, per tant, el seu preu. En aquest context, Bitcoin i Ethereum són les criptomonedes dominants en un mercat amb més de 13.000 diferents. L’octubre d’aquest any, la Comissió de Valors dels Estats Units va veure amb bons ulls aprovar aviat un fons cotitzat de la criptomoneda. Però alguns dels creixements més pronunciats dels valors  de les criptodivises han vingut just abans de les grans caigudes. 

El blockchain: un llibre de comptes segur 

La tecnologia clau darrere les criptodivises és el blockchain, traduït com a cadena de blocs. Es tracta d’un canvi de model al model digital que, segons els experts, s’acabarà imposant. El va impulsar l’any 2008 Satoshi Nakamoto, pseudònim utilitzat pel misteriós creador del bitcoin. El blockchain codifica les dades digitals d’una manera totalment segura. És el llibre de comptabilitat que enregistra tots els moviments del bitcoin, entrades i sortides, i té una particularitat: no necessita un intermediari que validi les transferències. 

La informació està present en múltiples nodes independents que l’enregistren, i aquesta informació no es pot esborrar. Així que, un cop feta la transacció, ningú pot esborrar-la del llibre de comptes, la qual cosa els converteix en moviments segurs. Si internet cau, només caldria un d’aquests nodes per tal que la informació no es perdi. 

Als seus orígens, el bitcoin es va fer servir entre altres coses per moure diners de forma il·legal i traficar amb armes, drogues i negocis de l’economia submergida, ja que ningú no tenia accés a la informació dels diners que movien les criptomonedes. “Ara els governs comencen a reclamar informació sobre tots els moviments fets amb criptodivises”, diu Ruiz-Dotras, que creu que hi ha “una major transparència” en aquest mercat. Malgrat que el seu ús s’estén cada cop més a mesura que el seu valor creix al mercat (el 12% dels espanyols tenen criptomonedes, segons un estudi de Finder), la inversió i l’estalvi segueixen sent el seu principal ús.