Les feines del futur requereixen aprenentatge continu per a adquirir noves competències

El passat mes de novembre es va celebrar la 2a Fira Virtual d’Ocupació de la UOC amb l’objectiu d’ajudar a estudiants i a la comunitat UOC en la cerca d’ocupació i preparació de les seves noves formes. En aquest esdeveniment es va comptar amb la ponència Com està canviant la feina i què fer davant d’aquests canvis?, d’Eva Rimbau, experta en teletreball, en transformacions derivades de la digitalització i professora agregada dels estudis d’economia i empresa de la UOC. Rimbau fa una radiografia de les futures competències que es demandaran i ens dona idees per a dissenyar el desenvolupament professional i adaptar-lo a les noves demandes d’ocupació.

L’Eva Rimbau comença la sessió abordant els reptes que haurem d’encarar els pròxims anys. Comencem parlant d’automatització de processos, de robotització i d’intel·ligència artificial. Si vols conèixer les habilitats i competències clau en el nou entorn laboral, no pots perdre’t aquest article.

Cerca els treballs menys automatitzables

L’important és entendre que tot allò que pugui ser fet de manera automàtica serà així. I Rimbau no es refereix a la presència d’un robot futurista, sinó a qualsevol sistema tecnològic, complex o senzill, que permeti l’automatització d’aquest procés.

“L’automatització destruirà llocs de treball, però no ho farà per igual en tots els sectors. Això depèn de la mena de treball del qual parlem”. Rimbau fa esment a la clara tendència de tots els estudis en aquesta temàtica. Hi ha alguns sectors que tenen més risc d’automatització que uns altres. Les activitats relacionades amb la manufactura, les ocupacions de la construcció i el comerç són els més febles davant aquest escenari. Les ocupacions més afectades tenen característiques comunes que són interessants d’analitzar: requereixen un nivell d’educació formal relativament baix i una interacció social senzilla.

L’Eva va un pas més enllà i ens proposa analitzar quines tasques són més difícils d’automatitzar, independentment del treball. Totes aquelles tasques no rutinàries per la seva complexitat, la seva variant impredictible i un entorn canviant compliquen l’automatització d’aquestes activitats. Veiem també que les tasques manuals (encara que reconeix Rimbau que és el tipus de tasca més discutible), les cognitives i les socials formen part de les comeses menys automatitzables.

Aquells treballs que semblen tenir menys risc de sucumbir a la botiga de l’automatització reuneixen aquestes característiques:

• Alt nivell educatiu.
• Alta interacció social.
• Alta coordinació, planificació i gestió.

Forma’t en tecnologia i en estudis superiors

Davant d’aquesta situació de procés tecnològic, Rimbau és molt clara: “l’automatització destruirà ocupacions, però també crearà nous. Suposant que no hi hagi una gran disrupció per noves tecnologies, les feines del futur requeriran personal més qualificat en tecnologia i estudis superiors“.

Recuperant una cita de Brynjolfsson i Mitchell (2017), l’Eva ens dona un consell per a evitar l’automatització d’algunes ocupacions: organitzar el treball de manera que no sigui discret, estandarditzat ni predictible. És a dir, en la mesura que sigui possible, fes que requereixi el contacte amb la persona per a millorar el servei i augmenta la coordinació, la planificació i la gestió. Afegir valor amb la interacció del personal perquè aquesta sigui valuosa és imprescindible per a allunyar l’automatització.

Quines capacitats t’ajudaran a trobar feina?

Els majors canvis, per a negatiu, es donen en les capacitats físiques, manuals i les capacitats bàsiques cognitives. Aquest canvi de paradigma és degut totalment a la irrupció de l’automatització. D’altra banda, les capacitats cognitives avançades, la capacitat social i emocional i les competències digitals són les capacitats que cal potenciar.

Entre les competències digitals més importants, Rimbau destaca l’ús de la informació i les dades, la comunicació, la creació de contingut, la resolució de problemes i el pensament crític. Respecte a les competències no cognitives, parla de la flexibilitat a les noves circumstàncies, la resiliència, l’esperit emprenedor i la iniciativa. Si parlem de les cognitives avançades, hem de posar el focus en la definició de problemes, la síntesi d’idees, el pensament creatiu i l’avaluació d’idees.

No descuris la combinació de competències

Com pots veure són moltes competències, però no cal abastar-les totes. Rimbau recomana no descartar les competències digitals i triar entre competències socials o cognitives avançades. “Es poden desplegar amb una bona planificació i amb interès. No estan fora de l’abast de ningú. Tria aquelles que creguis que tens major predisposició per a desenvolupar-les i veu per elles”, anima la ponent.

A més, cal tenir present que les formes de treball es diversifiquen. Hi ha noves formes de treball agafant força en tota Europa i que trenquen amb els esquemes convencionals del que entenem per treball. Un contracte indefinit, haver d’anar a l’oficina o treballar en només una empresa són conceptes que hem d’anar oblidant. Espanya, per exemple, és un dels països líders en les persones que van treballar a través de plataformes en 2018. Aquestes tendències cal tenir-les en compte per a adaptar-nos als nous canvis.

Obre’t a les noves tendències: treballs no estables i en remot

Rimbau reconeix que “molts d’aquests treballs tenen problemes de Seguretat Social i d’inestabilitat, però són aquí i de moment, cal obrir-se a aquestes possibilitats. Existeixen maneres de fer aquest treball i de fer-lo bé, protegint els teus interessos de salut.” Cal tenir una certa flexibilitat en les circumstàncies personals per a aprofitar aquests nous reptes de treball.

El missatge final de la sessió és clar. Informa’t dels nous paradigmes i dels nous reptes com l’automatització, planifica el teu aprenentatge i prepara’t mentalment per a adquirir noves habilitats.

Recupera la ponència de la professora Eva Rimbau a l’enllaç següent: