La IA transformarà el treball: un terç de les ocupacions podrien desaparèixer, però també naixeran noves professions

La intel·ligència artificial (IA) tindrà un impacte disruptiu en el mercat laboral. Segons un estudi recent de la Universitat d’Indiana, un 32,8 % de les ocupacions analitzades podrien ser totalment substituïdes per la IA generativa. Les professions més exposades inclouen programadors, periodistes, analistes financers i representants d’atenció al client. I al mateix temps generarà noves tasques i ocupacions gràcies a la innovació i a la reconfiguració de processos laborals, tal com assenyalen experts de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) en el marc del Cicle Sostenibilitat & IA.

Així ho va explicar Josep Lladós, professor dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, en la tercera sessió del cicle, en què va assegurar que l’impacte de la IA serà “sensible i possiblement disruptiu perquè afectarà una àmplia diversitat d’activitats i ocupacions”. L’economista va subratllar que la IA no només impulsa l’automatització (substitució de tasques humanes), sinó que també genera noves tasques, per la qual cosa la seva adopció suposa un equilibri dinàmic entre activitats automatitzades només per màquines, activitats humanes sense IA i activitats realitzades juntament amb IA.

Amb una aplicació òptima, la IA pot millorar la productivitat, els salaris i la creació de patents. Investigadors de la Universitat de Jilin van descobrir el 2024 que l’adopció de la IA en empreses augmenta la participació del treball en els ingressos corporatius i la proporció d’ingressos destinada als salaris gràcies a la innovació i a la millora tecnològica.

Transformació de competències

Cada avenç tecnològic redefineix el valor de les competències existents: algunes habilitats esdevindran obsoletes, mentre que sorgiran noves competències necessàries. Amb la IA, va explicar Lladós, el canvi és més profund, perquè ja no només s’automatitzen tasques rutinàries, sinó també tasques no rutinàries i cognitives, com l’anàlisi i les decisions complexes.

Per afrontar aquest canvi, les empreses han de fer un gran esforç en formació interna, apostant decididament pel reskilling (reaprenentatge per a nous llocs de treball) i l’upskilling (perfeccionament per als llocs actuals). L’expert de la UOC va emfatitzar la necessitat de fomentar competències transversals, com el pensament crític, l’anàlisi, la capacitat d’adaptació i la interacció eficaç amb eines d’IA. “Cada vegada més, la intel·ligència artificial està oferint l’oportunitat de substituir tasques que no són rutinàries i que a més requereixen habilitats cognitives”, va assegurar.

En efecte, segons l’estudi de la Universitat d’Indiana, l’impacte de la IA afectarà principalment ocupacions d’alta qualificació, a diferència de l’automatització tradicional, que impactava les de baixa qualificació. El document prediu una fase de desajustament laboral (mismatch) perquè els treballadors necessitaran temps per adquirir noves competències. La situació final dependrà de la velocitat d’adopció de la IA i de les polítiques de reskilling que s’incorporin.

La necessitat d’un canvi organitzatiu

Lladós va insistir que no n’hi ha prou amb adoptar tecnologia, sinó que cal canviar l’organització del treball per aprofitar la IA de manera estratègica. Va subratllar que la IA no s’ha de veure només com una eina de substitució, sinó com una palanca per millorar la qualitat i l’eficiència del treball humà. I va recomanar centrar-se en els resultats, no en les tasques per eliminar. En aquest context, la seva proposta consisteix a avançar cap a models d’intel·ligència augmentada, que incrementin la capacitat d’acció dels treballadors i que fomentin l’autoorganització, l’avaluació per objectius i el monitoratge de qualitat continu. “Considerar la IA merament com un instrument per substituir tasques, per reemplaçar treball, és infrautilitzar i infravalorar moltíssim la seva capacitat”, va valorar Lladós.

Lladós també va destacar la importància dels indicadors estratègics SMART (específics, mesurables, assolibles, rellevants i definits en el temps) per mesurar l’èxit de la integració de la IA en la gestió del talent. Més que centrar-se únicament en la productivitat o la reducció de costos, va insistir a avaluar aspectes com la retenció del talent, el compromís dels empleats i la cohesió interna com a mesures clau del valor real que aporta la intel·ligència artificial.

Una anàlisi duta a terme en universitats russes el 2025 confirma que la IA ja està reemplaçant treballs de manera profunda i ràpida en sectors com la manufactura, la sanitat, l’administració, el servei al client, el transport, l’educació, la traducció, la creació de continguts i l’art. Els analistes russos subratllen que l’automatització avança més ràpidament que la creació de nous rols, la qual cosa genera una desocupació estructural i un risc de crisi social, d’aquí la urgència del reskilling, l’upskilling i l’aprenentatge permanent. Al mateix temps, la IA està generant noves professions, com ara especialistes en IA, entrenadors de models o analistes de dades avançades.

En els departaments de Recursos Humans, la IA ja s’utilitza per optimitzar processos de selecció de candidats, monitorar processos interns i avaluar l’acompliment dels empleats. No obstant això, Lladós adverteix que la presa de decisions estratègiques ha de seguir en mans humanes, perquè qualitats com la intuïció, el judici i l’experiència són insubstituïbles. Cal evitar biaixos i discriminacions que poden introduir els algorismes si no se supervisen adequadament.

Tendències futures

Encara que Lladós evita fer prediccions fermes, anticipa que l’ús de la IA s’intensificarà a causa de la baixada de costos d’implementació i l’augment de la capacitat d’ús entre els treballadors. L’increment d’aquest ús serà gradual però inevitable, especialment entre els professionals més qualificats. Haurem de gestionar la IA al costat d’altres tecnologies emergents, com les famílies 4.0 i 5.0, buscant sinergies i compatibilitats. El repte, subratlla l’expert de la UOC, no és només tècnic o econòmic, sinó també social, perquè el canvi tecnològic és profundament asimètric: no afectarà igual a tots els treballadors.

En aquest futur immediat, la universitat i les polítiques públiques hi tenen un paper clau. Lladós afirma que la formació al llarg de la vida ja no és opcional, sinó una necessitat permanent. Les universitats han de formar habilitats tècniques i humanes, liderar la recerca aplicada juntament amb el teixit productiu i difondre i transferir coneixement a tota la societat.

Les polítiques públiques, prossegueix l’expert, han d’actuar com a facilitadores mitjançant incentius econòmics i fiscals destinats a la formació i la recapacitació (reskilling), a la I+D+i en IA i al desenvolupament de competències estratègiques. Les polítiques públiques han de tenir un paper regulador de l’ús de la IA i garantir que el canvi tecnològic sigui inclusiu. “Estem condemnats a aprendre al llarg de tota la vida”, va dir Lladós.

IA i sostenibilitat

La IA, igual que altres tecnologies digitals, és altament consumidora d’electricitat. Això complica els esforços per assolir una transició energètica sostenible. No obstant això, Lladós també apunta que la IA pot ser una eina de suport per resoldre desafiaments ambientals, si s’usa adequadament. El problema és que s’està actuant massa tard, ja que s’estan accelerant les transicions bessones, la digitalització i la sostenibilitat, sense haver fet prèviament les inversions necessàries, la qual cosa pot generar accidents o erros en el procés. “Quan accelerem sense preparar bé el vehicle, podem tenir accidents pel camí”, va concloure l’economista.

Recupera el vídeo de la sessió: