El futur de la banca

Parlar de futur és sempre incert, però resulta interessant pensar en els possibles escenaris que ofereixen a un servei tan clàssic i antic com la banca.

Els bancs es van crear amb l’última finalitat de contactar oferents i demandants de diners i respondre com últims garants -fins a un límit- si alguna de les parts no complia. Amb internet hi va haver una gran transformació dels pagaments, la banca i principalment els mercats financers. Les operacions van passar a realitzar-se en mil·lèsimes de segon, el volum d’operativa va augmentar i va donar pas a l’enginyeria financera i a l’especulació. Actualment vivim uns temps on l’economia real està desconnectada dels mercats financers. Aquests últims ja no reflecteixen la realitat d’una empresa o la situació econòmica d’un país, sinó que se sostenen en l’especulació.

Internet ha suposat per als bancs una reducció de costos estructurals, principalment d’oficines. La crisi de l’any 2008 va fer replantejar el servei presencial i també l’estratègia d’internacionalització de la banca, especialment de bancs estrangers que havien obert mercat a Espanya, marxant la majoria d’ells. Amb la crisi de l’any 2008 també es va perdre un gran valor molt relacionat amb la banca: la confiança. Molts ciutadans, arran d’experiències negatives amb les seves inversions i de pèrdues considerables en els seus estalvis, van deixar de confiar en el seu banc de sempre. Les tecnologies i la crisi van portar al fet que la banca apostés per expandir la seva versió en línia o el seu ús de caixer per a la majoria de les operacions. Amb la pandèmia de la COVID-19, aquest procés s’ha accelerat i expandit encara més.

I junt amb això, també ha vingut un altre procés, el de les fusions bancàries.

La irrupció de la banca digital

Menys bancs implica una oferta més reduïda i, per tant, podríem parlar d’oligopoli (mercat amb pocs oferents) atès que el 70% del mercat aproximadament pertany a quatre bancs. El negoci principal dels bancs era el de prestar diners, però, ja fa molts anys que estem amb tipus d’interès negatius i encara queden uns quants més amb aquesta situació. De manera que el negoci dels bancs es qüestiona i per això, bancs més petits acaben fusionant-se. Les comissions són una altra línia de negoci per als bancs, però la regulació bancària i la normativa europea no deixen llibertat absoluta a qualsevol preu.

Però la història no s’acaba aquí. Les fintech s’acosten com una gran amenaça per a la banca tradicional. Els neo banks i challenger banks s’estenen cada vegada més i els seus serveis són més competitius que la banca tradicional, oferint un catàleg de productes modern i seguint una política de tarifes low cost, tan de moda en èpoques de crisi. Els challenger banks, a diferència dels neo banks, compten amb una llicència bancària i com a tal, estan coberts pels fons de garantia de dipòsits (FGD) dels seus respectius països i sotmesos a la mateixa regulació que un banc tradicional. No obstant això, alguns dels neo banks operen com entitats de diners electrònics (EDE) amb la seva deguda autorització, que els permet oferir mitjans de pagament com són les targetes, i emetre diners digitals per fer operacions de pagament amb tercers.

Blockchain i finances

I com que la tecnologia sempre ho transforma tot, la màxima transformació que és espera en aquest sector vindrà acompanyada d’una nova tecnologia: la tecnologia del blockchain. Si internet va ser la primera revolució per a la banca, la tecnologia del blockchain sembla que serà la segona. Igual que Internet, aquesta tecnologia no només afectarà el sistema financer, sinó que afectarà també a totes les transaccions econòmiques i financeres, així com a la manera de funcionar i operar en diferents nivells. La finalitat principal del blockchain serà la de garantir que les dues parts compleixin amb el seu acord inicial. Si precisament el paper principal de la banca és garantir el compliment d’un contracte financer, ¿quin serà el seu nou rol si aquest és desplaçat per la tecnologia del blockchain amb un cost molt menor i sense risc de fallida?

El futur de la banca convencional es veu altament amenaçat per un model de negoci massa enfocat als productes financers en lloc de les necessitats dels seus clients. A això se suma un factor clau: la seguretat, quan els atacs informàtics estan contínuament a l’ordre del dia. I finalment, la tecnologia que ataca per doble via: les fintech i el blockchain. La barreja d’aquestes variables pot resultar un model d’entitats financeres lluny del que entenem avui dia per això. La pandèmia només ha accelerat canvis que ja s’acostaven en un món on el progrés passa inevitablement pel profund canvi i transformació de tot.