L’economia internacional afronta amb incertesa l’era post-Covid

Malgrat la ràpida recuperació que pronostiquen la gran majoria dels experts, encara sorgeixen dubtes de com s’articularà i quines seran les conseqüències a llarg termini d’aquesta reestructuració a escala mundial.

Les perspectives de recuperació de l’economia internacional en l’era post-Covid són cada vegada més esperançadores i així ho indiquen la gran majoria d’indicadors macroeconòmics arreu del món. A més, el creixement exponencial del comerç internacional, que ha passat del 38% a representar més del 60% en tan sols cinc anys, ha contribuït a consolidar una ràpida globalització de l’economia a escala mundial. Malgrat això, encara existeixen molts dubtes de quin serà l’esquema que s’acabarà dibuixant a escala global davant aquestes tendències de recuperació tan ràpides i quines poden ser les possibles conseqüències en l’àmbit monetari i financer.

Alguns dels efectes de les mesures que han aplicat els països arran de l’aturada internacional del sistema econòmic ja s’estan deixant notar. I és que els dubtes sobre la rèplica tranquil·litzadora dels baixos tipus d’interès a llarg termini i la reaparició de l’inesperat fantasma de la inflació han posat en dubte algunes de les polítiques monetàries i financeres adoptades fins ara.

Per a parlar de tot això, la UOC va organitzar el passat 9 de novembre un webinar en línia sota el títol “L’escenari econòmic internacional en el món post-Covid” en el qual van participar Josep Lladós Masllorens, expert en economia internacional, geografia econòmica i en l’impacte de les tecnologies digitals i Juan Tugores Ques, catedràtic d’Economia de la Universitat de Barcelona. El debat fou moderat pel director dels programes MBA i de l’àrea d’Executive Education de la UOC, Ramon González-Cambray.

Les conseqüències macroeconòmiques de les recents crisis han estat un tema recurrent en els principals debats i fòrums econòmics de major rellevància internacional en els últims anys. La crisi generada per la COVID-19 no ha fet més que sumar-se a les fortes sacsejades que ha sofert el sistema a escala mundial en les últimes dècades. Entre elles cal destacar la recessió de principis dels anys noranta, generada pel xoc del preu del petroli i el final de la Guerra Freda, i el col·lapse mundial generat per la crisi immobiliària de 2008. Alguns dels recessos generats per aquesta última, a més, ni tan sols s’havien acabat de recuperar en el moment de l’esclat de la pandèmia.

Tots aquests estralls han generat una sèrie de repunts en la rendibilitat del deute, especialment durant el 2021. “Cal seguir amb molta atenció els tipus d’interès dels bons a deu anys”, explica el catedràtic d’economia Juan Tugores, “ja que, en cas de consolidar-se aquesta tendència, ens podríem trobar davant una situació de notable fragilitat financera”. Els tipus d’interès també són un altre dels motius de preocupació, especialment en les economies emergents com Rússia, Brasil o Mèxic especialment, el creixement de les quals pot veure’s amenaçat en els pròxims mesos per culpa de la forta elevació dels costos financers.

La reaparició del fantasma de la inflació

Les principals conseqüències ja s’han fet notar entre la societat civil, especialment en relació a la reducció de la capacitat adquisitiva de molts ciutadans a causa de la pujada dels preus. L’encariment de la llum en un 60% i el del combustible en gairebé un 30% en el que portem d’any encapçalen la llista de les principals pujades a Espanya. A més, l’increment del preu dels aliments ha començat a arribar al lineal en aquest últim trimestre i ha provocat un nou tensionament de la cadena de subministraments.

“El creixement sostingut dels elevats nivells d’inflació en els últims mesos és un dels fenòmens que més preocupen actualment”, exclama Tugores, que al·ludeix a una de les frases més descriptives del succés en la qual “es descriu el rebot de la inflació com un fenomen transitori de llarga durada, valgui la redundància”.

Més producció i menys ocupació

Tot i que l’increment de l’ocupació ja s’està començant a notar en la gran majoria dels països del món, el ritme no està sent el que es podia esperar. I és que la recuperació de la producció es preveu molt més ràpida que la recuperació dels llocs de feina. “Aquest és un fenomen asimètric que succeeix en les situacions de xoc espectacular de demanda com el que estem vivint“, especifica Josep Lladós Masllorens, expert en economia internacional, geografia econòmica i en l’impacte de les tecnologies digitals a nivell mundial.

Lladós explica que les asimetries que s’han produït arran de l’eclosió de la pandèmia van des de les enormes diferències en les taxes de vacunació dels diferents països (fins i tot dins del mateix continent) fins als dispars nivells de recuperació del PIB de les diferents economies nacionals arreu del món. “Existeix una tendència global de recuperació, però està sent molt desequilibrada”, conclou Lladós. Un clar exemple és que en un mateix trimestre es pot observar com el creixement de dos països de característiques similars pot ser radicalment diferent, fins i tot trobant-se en un mateix continent.

Crisi del transport i crac energètic

Una de les majors preocupacions d’aquesta recuperació internacional està sent l’increment del preu del transport i els costos associats. Un clar indicador és la multiplicació del preu dels contenidors marítims, que han passat d’un cost mitjà de 2.000 dòlars a superar els 10.000 en tan sols un any. “Abans de la pandèmia, el 40% del transport marítim era el corredor Est-Oest, és a dir, de l’Àsia cap a Occident. Ara, més del 60% de la mobilitat de mercaderies (càrrega i descàrrega) es produeix al continent asiàtic”, indica Lladós. Segons l’expert, aquests percentatges indiquen que en els últims anys el gruix del comerç internacional de productes semielaborats i matèries primeres s’ha desplaçat de l’Àfrica i l’Amèrica Llatina a l’Àsia.

L’encariment del cost de la llum, provocat per la pujada del preu d’energies primàries com el gas, ha generat una crisi de subministrament i institucional de grans dimensions, especialment a Europa. Aquest increment de preus no sols s’ha produït per un augment de la demanda, sinó que a més també han incorregut factors geoestratègics (com la disminució de subministrament a Europa Occidental per part de Rússia) i al consegüent ús del carbó i del petroli per generar energia, que al seu torn també ha fet que el preu d’aquestes dues últimes matèries també s’incrementi.

Les criptomonedes i la moneda digital

Un dels principals reptes en l’àmbit monetari resideix en la irrupció de les criptomonedes privades i els esforços de les institucions públiques per contestar a aquest fenomen amb la creació de monedes digitals públiques. El llançament del iuan digital per part de l’Estat xinès sembla cada vegada més pròxim, mentre que l’euro i el dòlar digital hauran d’esperar, com a mínim, fins a 2025 per a veure la llum.

“El principal problema recaurà en el fet que la convivència entre criptomonedes privades i públiques pugui generar dinàmiques especulatives per part d’operadors internacionals”, explica Tugores, “com ja ha passat en altres moments de la història amb l’ús del dòlar com a moneda refugi”. Una de les principals garanties que poden situar a les criptomonedes com a dipòsits de valor estable a mig-llarg termini és la seva limitació d’unitats, com ja ha passat amb el Bitcoin.

Soft globalization i decreixement

El famós slowbalization o soft globalization és una tendència que s’ha anat donant des de la crisi de 2008 i sembla que s’accentuarà a partir d’aquesta última crisi provocada per la pandèmia. Es tracta d’una resposta natural, segons coincideixen molts dels experts en anàlisi econòmica internacional, a la hiperglobalización que s’anava donant abans de l’últim crac financer. “Ni la superglobalització de fa uns anys ni la desglobalització que molts apocalíptics plantegen. Ens trobem davant un procés de re-globalització en la qual molts mecanismes supranacionals es revisin a la baixa i altres no estrictament econòmics passin a primer pla, com la salut i el medi ambient”, conclou el catedràtic Juan Tugores.