Arnau Perendreu: “Un mal servei de repartiment pot condicionar que un client no torni a comprar el teu negoci”

El passat 13 de novembre es van atorgar els premis als millors treballs de final de Grau i Treballs de Final de Màster dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC. Un dels premiats va ser Arnau Perendreu, alumni del Màster en Direcció Logística de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i el seu TFM va ser valorat amb una Matrícula d’Honor.

Arnau Perendreu és graduat en Gestió Aeronàutica (UAB, 2014), graduat en Comunicació (UOC, 2015), postgrau en Creació i Producció de Continguts d’Entreteniment (URV) i Màster en Direcció Logística (UOC, 2019), pel qual va ser reconegut amb el millor expedient acadèmic de la promoció i amb el premi a millor treball de fi de màster en els estudis de Direcció Logística. Actualment, després de realitzar les pràctiques del màster, treballa com Analista Logístic.

Parlem amb ell de la seva trajectòria personal i professional:

• En quin moment vas decidir començar un Màster en Direcció Logística a la UOC?

Jo ja coneixia la universitat i el seu model educatiu. Abans havia estudiat el Grau en Comunicació i, també, havia estat alumne dels cursos d’idiomes. L’experiència havia estat molt gratificant i sempre vaig considerar la UOC com una molt bona opció per ampliar la meva formació.

Un altre dels factors determinants de la decisió, va ser que en aquell moment estava treballant i necessitava tenir la flexibilitat horària per poder compaginar la feina amb els estudis. En conèixer el model sabia perfectament com organitzar-me i com poder compaginar les dues coses.

Finalment, la decisió d’estudiar a la UOC el Màster en Direcció Logística va ser perquè els estudis havien estat recentment catalogats com un màster oficial reconegut dins el marc europeu. Poder obtenir un títol oficial amb reconeixement no només dins del nostre territori va ser el factor que va balancejar la decisió, i per això vaig decidir apostar per la UOC per davant de les altres ofertes formatives en logística del nostre territori.

• Què t’ha aportat a escala professional estudiar el Màster de Direcció Logística?

El motiu principal per triar el Màster en Direcció Logística va ser la voluntat de canviar i millorar la meva carrera professional.

Veient una mica la situació actual de mercat dels mitjans de comunicació a Espanya, vaig creure que el sector logístic era una porta oberta per créixer com a professional veient l’auge de les noves tecnologies i del comerç electrònic. Amb el background de Gestió Aeronàutica, on m’havia format en temes similars, vaig creure que l’aposta del màster era la més encertada.

I, sense cap dubte, l’aposta ha sortit molt bé. No només pels reconeixements acadèmics recents sinó perquè a partir del màster he aconseguit canviar de feina. I, actualment, estic treballant en una empresa del sector alimentari del gran consum, que és el lloc on vaig fer les pràctiques del màster, i on sóc aplicant diàriament molts dels conceptes adquirits de forma pràctica durant els estudis.

• Explica’ns amb quines dificultats t’has trobat en el camí:

El més complicat, potser, va ser aconseguir comprendre tots els punts de control de cadenes de subministrament globals, en anglès, Supply Chain Management. Perquè un especialista en logística no només es concentra en el moviment de mercaderies entre dos punts, sinó que ha de ser capaç de comprendre i donar solució a tots els fluxos que es generen entre el productor de la matèria primera i el client final. Aquesta gestió és la que aconsegueix canviar el paradigma de la competència en productes a la competència en cadenes de subministrament.

Durant el màster he aconseguit aprendre que no hem de centrar-nos només en el fet moure un contenidor de mercaderies sinó que ens hem de preocupar per on ho emmagatzemem, com ho emmagatzemem o com ho fem arribar al consumidor final, entre altres situacions.

Una altra de les dificultats que em vaig trobar va ser en el moment de trobar solucions òptimes als problemes plantejats, perquè gairebé mai estava convençut que la solució plantejada era la millor. En aquests casos, el millor va ser aplicar la lògica i buscar informació en els materials del màster o en articles de professionals de sector.

• I els bons moments.

Les qualificacions i les valoracions dels consultors de les assignatures, després de lliurar amb incertesa els meus treballs. Majoritàriament han estat positives i, en els casos que no, amb els apunts necessaris per aprendre dels errors.

En concret, recordo, el cas d’una assignatura on ens proposaven tres empreses diferents a analitzar per realitzar una subcontractació. Jo vaig triar una companyia aèria. Vaig aplicar els meus coneixements aeronàutics i el treball que vaig fer va ser de tal magnitud, que el consultor em va comentar que havia realitzat un treball excepcional i que era una cosa que no sabia que es podia fer per solucionar la PAC.

De la mateixa manera, en la presentació del Treball de Final de Màster, els membres del jurat també em van comentar que el treball era d’un nivell molt alt i que el model que havia dissenyat era la part més important de la feina, ja que es podia extrapolar a situacions similars. Tots aquests complets de professionals del sector amb àmplia experiència són molt gratificants perquè t’adones que la feina, les hores dedicades i l’esforç tenen reconeixement i bons resultats.

• El teu treball final de Màster ha estat reconegut amb una Matrícula d’Honor. Com vas rebre la notícia?

La notícia de la Matrícula d’Honor la vaig rebre per part del meu director de la feina final, Xavier Budet. Al principi, no m’ho creia però quan hores més tard van publicar la nota en l’expedient ja vaig poder confirmar la qualificació i em vaig alegrar moltíssim.

No obstant això, em va sorprendre més el premi extraordinari a millor treball de fi de màster. Quan la directora del Màster, Marta Viu, em va trucar per informar-me del premi la sorpresa va ser majúscula, no m’ho esperava. En aquest moment, em faltaven pocs minuts per sortir de la feina i només volia sortir per comunicar als meus familiars i amics.

• En el teu TFM analitzes els canvis en el sector de la logística urbana, concretament en com l’auge de l’e-commerce planteja un repte a la distribució física en domicilis o punts de lliurament, el que habitualment es coneix com l’última milla. És el repartiment un dels majors reptes en matèria de logística?

Efectivament, la logística urbana o el repartiment és el gran desafiament de qualsevol cadena de subministrament perquè estem parlant d’una activitat que suposa un cost afegit on no hi ha recuperació alguna, que genera una competència molt gran entre les diferents marques o cadenes de subministrament i que té un factor comercial íntimament lligat. Un mal servei de repartiment pot condicionar decisivament que un client torni a comprar o no en el teu negoci.

Així doncs, el que intenten la gran majoria de les empreses és atraure nous consumidors i fidelitzar els propis mitjançant programes de logística urbana personalitzats que permetin que el producte el rebi el client final: quan ell vulgui, on ell vulgui i com ell vulgui . A més, d’aquest servei a mida, l’empresa ha de ser capaç de minimitzar el cost de la logística urbana (que té entre un 20-30% de taxa de lliuraments fallides), que és molt elevat perquè són serveis dedicats, únics i dinàmics generats diàriament.

Veient això, les empreses han d’apostar per una solució omnicanal on les solucions de repartiment s’integrin en les solucions tradicionals (de canal físic). Aquesta sinergia entre el digital i el físic és un dels punts essencials per a qualsevol empresa que vulgui millorar la seva logística urbana i que a el mateix temps desitgi millorar l’experiència dels consumidors finals.

• L’expert i professor del Màster en Direcció Logística, Eduard J. Álvarez Palau argumentava en aquest article que la congestió urbana, els problemes d’estacionament o la necessitat de reduir les emissions contaminants són algunes de les dificultats el lliurament d’última milla. ¿L’e-commerce està portant el sector de la logística al límit?

Totalment d’acord amb el plantejament del professor Álvarez Palau. De fet, en el meu treball de fi de màster, una de les principals dificultats del model plantejat per a la ciutat de Sabadell va ser reduir les emissions de gasos contaminants per a la zona centre de la ciutat, on es concentra el nombre més gran de comerços i de població.

Aquesta activitat combinada amb una regulació de govern municipal que pretén regularitzar el trànsit de vehicles contaminants a la zona centre de la ciutat mitjançant un ZUAP (Zona Urbana de Atmosfera Protegida) fa que la logística urbana necessiti noves solucions diferents de l’clàssic repartidor amb furgoneta. En el treball es presenten una sèrie de solucions que tenen la intenció de minimitzar els accessos d’aquest tipus de vehicles a centre de la ciutat, de potenciar alternatives sostenibles com les bicicletes elèctriques amb remolc o la voluntat d’aprofitar els fluxos diaris dels ciutadans per recollir els paquets en punts de recollida automàtics situats estratègicament.

Si bé el comerç electrònic ha creat un nou marc de relació entre clients i companyies; també ha estat la tecnologia la que està permetent millorar la capacitat d’anàlisi i la gestió de les solucions en temps real. Perquè, a la fi i al cap, el que necessita la logística és la capacitat de poder analitzar moltes variables (relacionades amb la flota, amb les rutes o amb la capacitat per poder donar al client la solució més òptima) en el menor temps possible.

• En el TFM proposes algunes alternatives i opcions per fer més eficient i àgil el repartiment en l’última milla. Podries explicar-nos algunes d’elles?

En el meu treball hi ha dues solucions que jo considero vitals i determinants: la primera d’elles són els punts de recollida automàtics. Aquests són com taquilles que se situen en punts estratègics de la ciutat perquè els clients puguin recollir de forma autònoma el paquet després que l’operador logístic o el repartidor hagi notificat mitjançant SMS o correu electrònic la deposició del paquet en una d’aquestes taquilles. Això permet eliminar lliuraments fallits i també permet optimitzar la ruta de repartiment, ja que el repartidor es dirigeix ​​només a punt i deixa diversos paquets en lloc d’anar casa per casa. A més, jo proposo situar-los en supermercats per aprofitar fluxos de moviment quotidians. Finalment, el que s’aconsegueix, pel que fa a costos, és que el client sigui el responsable del tram més crític de la logística urbana i assumeixi ell cost de lliurament a casa amb un alt grau de personalització.

En segon lloc, una altra solució molt bona per a ciutats grans o mitjanes, com Sabadell, són les bicicletes elèctriques amb remolc per a càrrega. Són vehicles que poden cobrir bones distàncies i que tenen una capacitat de càrrega per poder transportar un bon nombre de paquets. Són més sostenibles que el model clàssic i es poden carregar en lots mitjançant centres logístics urbans com els centres transshipment.

Aquestes dues solucions combinades milloren molt l’agilitat de la logística urbana i permeten donar un servei similar al clàssic però amb una gran flexibilitat. Des del meu punt de vista, i amb la creixent tendència a la reducció de les emissions les zones centre de les ciutats europees, aquesta solució serà una de les que prengui més presència en els pròxims anys

• Més enllà de la innovació tecnològica, la intel·ligència artificial o el Big Data, també hi ha algunes empreses que opten per la distribució mitjançant plataformes digitals de repartiment a domicili.

En la meva proposta de model per a la ciutat de Sabadell, incorporo el crowdsourcing com una solució necessària per a determinats barris de la ciutat perquè el dinamisme, la flexibilitat i la capacitat de resposta és molt inferior a qualsevol altra solució de logística urbana existent. A la fi, des de la meva perspectiva, els grans operadors logístics intentessin crear les seves pròpies plataformes de distribució digital, com ha fet Amazon amb Amazon Flex; perquè mantenir una flota de vehicles de repartiment que es pugui adaptar a totes les necessitats individuals de tots els consumidors és una cosa impossible. Necessites tenir aquest grau de flexibilitat que només es pot aconseguir amb serveis sota demanda.

Des del meu punt de vista, les plataformes digitals guanyessin un pes molt significatiu en la logística urbana quan la tecnologia blockchain sigui alguna cosa consagrada en totes les societats perquè permetran regular i donar unes bases sòlides per adaptar l’operativa a les lleis existents.

• I ja per acabar, ¿Quins són els teus propers projectes professionals?

He començat a treballar a l’empresa on realitzi les pràctiques, i ara estic molt centrat a aplicar tot l’après de manera “teòrica-pràctica” a la realitat empresarial.

No obstant això, com la logística és una cosa que m’apassiona, estic intentant ampliar els meus coneixements. Actualment, estic cursant uns MicroMasters associats a MIT (Massachusetts Institute of Technology) també online i m’he estat informant per aconseguir l’acreditació APICS que reconeix als professionals de sector logístic a nivell internacional.

En un futur, no descarto ampliar el meu vessant acadèmica amb la realització de la tesi doctoral o amb la realització de classes a futurs apassionats de la logística. En definitiva, vull seguir aprenent a el mateix temps que va aplicar tot l’après en el meu entorn professional amb la voluntat de millorar professionalment i consolidar-me en aquest sector.

Per a més informació sobre Arnau Perendreu podeu visitar el seu LinkedIn: https://www.linkedin.com/in/arnauperendreu/