La gata perduda: una producció comunitària per part del gran Teatre del Liceu i el barri del Raval de Barcelona

Autor: Nil Barutel Gaspar

Som en un context en què les grans institucions culturals públiques s’han fixat objectius que van més enllà de les activitats i produccions artístiques convencionals, amb la creació de nous programes socials o l’ampliació d’aquells que ja existeixen. El Gran Teatre del Liceu, entre el 2018 i el 2023, va dur a terme “La gata perduda”, una producció d’òpera comunitària amb l’objectiu de reforçar els vincles entre la institució i els veïns del Raval, el barri de Barcelona que l’acull.

Ara bé, fins a quin punt és fàcil aquest canvi? Com encaixen aquests nous objectius socials amb les institucions que cerquen l’excel·lència artística? I a nivell del valor públic d’aquestes institucions, quins canvis pel que fa a la percepció es poden produir?

En el marc de la recerca que inclou la tesi doctoral d’en Nil Barutel Gaspar, supervisada per Nicolás Barbieri (UOC) i Javier Arregui (UPF), s’ha fet una anàlisi en profunditat d’aquest cas d’estudi per aprofundir en els següents àmbits a partir d’una metodologia qualitativa i quantitativa.

En primer lloc, analitzem fins a quin punt les produccions de les grans institucions culturals es poden considerar produccions comunitàries, si són realistes a l’hora d’arribar a la població a la qual volen arribar i quin és el grau i tipologia de participació assolits. Per això, revisem els conceptes d’accés i de participació i construïm un marc analític propi.

A nivell de resultats, pel que fa a l’accés, podem dir que el Liceu va treballar per corregir la poca representació de les minories en les institucions i produccions que obtenen finançament públic, però aquests esforços van presentar algunes limitacions. En referència a la participació, l’òpera comunitària va combinar diverses estratègies com poden ser el proveïment participatiu (crowd-sourcing en anglès) o la cocreació, entre d’altres.

En segon lloc, la recerca fa una segona contribució en la literatura acadèmica en connectar la investigació sobre institucions culturals i valors públics per examinar les opinions i percepcions dels treballadors culturals respecte aquests nous programes socials. Com perceben el valor públic de la institució? Fins a quin punt els valors estan en sintonia amb els valors de les seves institucions?

En aquest cas, els resultats de la investigació confirmen que hi ha una bretxa entre el que agradaria als i les treballadores i el que realment passa a la institució. Els programes socials, doncs, podem dir que poden crear una oportunitat perquè les institucions públiques treballin amb el públic i també perquè reflexionin sobre els seus valors públics. La qüestió, però, és si aquestes oportunitats s’aprofiten eficaçment.

En darrer lloc, dir que en aquests moments estem treballant en la darrera dimensió d’anàlisi, que se centra en la perspectiva externa del valor públic d’aquestes institucions a través de l’impacte d’aquests programes en la comunitat, concretament en els agents i les entitats participants. Concretament, ens preguntem fins a quin punt ha canviat la percepció dels agents comunitaris. També estem interessats a veure fins a quin punt aquestes produccions han influït altres grans institucions culturals a l’hora de promoure activitats i programes comunitaris.

Per saber-ne més:

Barutel-Gaspar, N., & Barbieri, N. (2024). Professional cultural institutions and the community? Lessons from the first community production of the Barcelona opera house. Cultural Trends, 1–20. https://doi.org/10.1080/09548963.2024.2425981