Resultats principals
Pel que fa l’accés a la informació, considerem que encara queda feina per fer des del punt de vista del disseny de sistemes de gestió de documents que garanteixen l’accés a la informació en termes autenticitat, fiabilitat, integritat, temporalitat i usabilitat al llarg del temps. A tal fi una acció que pot fer l’administració es crear sistemes de gestió documental i d’informació connectats.
Les plataformes existents estan preparades per abastar les fases dels processos participatius, tal com assenyalen les guies per a processos de participació. Tanmateix no sempre les plataformes tenen alimentada la part de documentació i accés a la informació. Per tant, cal tenir més cura d’aquest aspecte en la preparació de l’acció. Una proposta d’actuació al dissenyar i implementar un sistema de gestió de documents i informació és connectar els esforços en la publicació d’informació entre portals de transparència i portals de dades obertes. Associat a això, també fóra bo reforçar el procés d’identificació de la informació necessària per a cada procés participatiu, des del punt de vista del que necessita la ciutadania.
Pel que fa al front-office, recomanem identificar quina informació i dades són necessàries en cada procés participatiu, des del punt de vista de la ciutadania, i posar-ho a disposició de la ciutadania a la plataforma de l’acció. Constatem que els esforços fets fins ara són molts des del punt de vista de sistematizar les accions, però sempre des de la perspectiva del back-office. S’han de fer processos participatius que tinguin en compte el punt de vista de les persones que han de participar.
En relació a les competències informacionals associades al processos participatius, constatem que també hi ha marge per a la millora. A part de la bretxa digital reconeguda per part de l’administració pel que fa a la ciutadania, i que apunta només a l’àmbit tecnològic, recomanem posar focus en les competències informacionals tant per als treballadors públics com per a la ciutadania, referent a l’ús i aprofitament de la informació que es genera en aquests espais. Recomanem en primer lloc, prendre consciència de la necessitat de considerar les competències de la ciutadania pel que fa la cerca d’informació, la localització de fonts i l’anàlisi de la informació per participar de manera més constructiva i informada als procesos deliberatius. En aquest sentit, de la mateixa manera que es fan assessoraments presencial per a l’ús de la plataforma de participació, també es poden fer tallers que incorporin la localització d’informació i l’anàlisis d’aquesta, requisits mínims per assegurar ciutadants amb competències informacionals. En segon lloc, recomanem formació sobre competències que els treballadors públics han de tenir associades al processos participatius: a part de comunicació i mediació per moderar debats, sobre tot en les accions presencials, recomanem posar el focus en dos aspectes: a) la gestió de la informació que han de subministrar als ciutadans i b) en la gestió del coneixement que es genera a les plataformes. Garantir aquestes competències a les persones treballadores de l’administració redunda en que aquestes puguin fer una correcta explotació de la informació proporcionada pels ciutadans i alhora, poder guiar-los i assessorar-los en la seva interacció amb la plataforma, el contingut i els processos del procés participatiu.
Sobre el context de participació i context informatiu, tot i que el procés de participació està ben definit i procedimentat , recomanem incorporar en aquest marc la perspectiva de la ciutadania, mitjançant les associacions, per exemple, com a base per a motivar i fomentar la participació de la societat civil. Els àmbits on recomanem accions són: 1) Emprar un llenguatge planer en la documentació o informació compartida, adaptada als actors que participen en les accions. 2) Fer accions vinculades a temàtiques d’interès per a la ciutadania, que siguin considerades d’interès per a aquesta. Per això cal articular mecanismes per conèixer quin són els interessos concrets de la ciutadania en un àrea geogràfica concreta.És a dir, captura coneixement de l’entorn.
I per últim, hem identificat bones pràctiques dins de l’administració, recomanem mantenir-les en el sentit d’alimentar-les. És remarcable la creació i extracció de coneixement al final dels processos deliberatius, i en el treball de back office, plasmant el coneixement en documents en forma de guies o de pautes d’avaluació. Així, es poden incrementar les bones pràctiques aplicant els punts de millora abans senyalats. Tanmateix, recomanem seguint explorant la fortalesa de la gestió de coneixement i de la informació en tots els seus processos, perquè és font de creació d’avantatge competitiu. Això hauria de ser objecte de formació específica per a les persones treballadores a l’Administració pública.