La lluita contra les fake news: desinformació, veritats a mitges i nous guardians de la realitat

La desinformació no és cap moda passatgera: és un dels grans desafiaments del segle XXI. Com podem combatre-la? En un entorn on la desinformació es propaga a la velocitat de la llum, la verificació s’ha convertit en una eina essencial per preservar la qualitat democràtica de les societats. Aquest ha estat el tema central de la ponència “Combatent les fake news: nous perfils professionals contra la desinformació”, organitzada en el marc de la Fira d’Ocupació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), amb la participació d’Alexandre López Borrull, professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, i Lorenzo Marini, fundador de Verificat i alumni de la UOC.

La desinformació: un repte democràtic

La desinformació és un fenomen que no només crea confusió, sinó que saboteja els fonaments mateixos de la democràcia. “La democràcia es basa en decisions preses a partir de fets i dades compartides. Quan aquests fonaments es contaminen amb informació falsa, es debilita la presa de decisions i es genera desconfiança generalitzada envers les institucions i els mitjans de comunicació”, va afirmar Lorenzo Marini. 

Segons Marini, la desinformació és especialment perillosa quan ataca àmbits sensibles com la migració, el canvi climàtic o la salut pública. Aquestes narratives falses sovint sorgeixen de campanyes organitzades que busquen crear divisió social i desconcert ciutadà. “Ja no es tracta només de compartir una mentida, sinó de construir realitats alternatives que poden arrelar en l’opinió pública”, va advertir l’expert.

Marini també va destacar el paper clau de la ciutadania per fer front a la desinformació: “quan les persones comparteixen continguts sense verificar, contribueixen involuntàriament a l’expansió de la desinformació. Cal formar una societat més resilient, amb capacitat crítica per discernir la informació veraç de la manipulada”.

El paper de Verificat

Verificat és una associació sense ànim de lucre que, des de l’any 2019, treballa per fer front a la desinformació a Catalunya mitjançant tres grans eixos: el periodisme de verificació de dades, projectes educatius i el foment de la resiliència ciutadana. El seu programa més destacat, Desfake, porta tallers d’alfabetització mediàtica a escoles i centres educatius.

Verificat funciona com una redacció periodística, amb un sistema de monitoratge constant del discurs polític, de les xarxes socials i de canals alternatius com Telegram. Els continguts sospitosos es verifiquen mitjançant fonts acadèmiques, bases de dades oficials i la consulta directa amb experts.

El treball de verificació es realitza amb una metodologia estricta: cada afirmació es contrasta per almenys dos periodistes i totes les fonts utilitzades s’enllacen de manera transparent. “No utilitzem fonts anònimes i qualsevol error que detectem és corregit de manera oberta i pública”, va destacar Marini.

La filosofia de Verificar és clara: “no som àrbitres de la veritat, però treballem perquè els lectors tinguin totes les eines per formar-se una opinió crítica i fonamentada”.

Les xarxes socials: acceleradores de la desinformació

Lorenzo Marini va subratllar el paper central que juguen les xarxes socials en la propagació de la desinformació. “Aquests canals han democratitzat l’accés a la informació, però també han democratitzat la possibilitat de desinformar”, va advertir. Segons el fundador de Verificat, el model de negoci de les grans plataformes tecnològiques prioritza l’engagement –la interacció emocional– per sobre de la qualitat informativa, fet que afavoreix la viralització de continguts polèmics, tendenciosos o directament falsos.

Tot i alguns intents inicials de col·laboració amb projectes de fact-checking (verificació de dades), actualment moltes d’aquestes empreses han reduït els seus esforços per frenar la desinformació, especialment arran de canvis polítics als Estats Units. “No podem confiar que Meta o Google resolguin aquest problema. Només des de la legislació europea, com el Digital Services Act, podem aspirar a una regulació eficaç”, va afirmar el ponent.

També va incidir en el fet que, mentre abans la informació passava per filtres periodístics que seguien uns codis ètics, avui qualsevol persona pot crear i difondre continguts sense cap mena de control. “La radicalització i la polarització es veuen afavorides per algoritmes que premien les emocions extremes. Calen canvis profunds en el disseny d’aquests sistemes si volem recuperar espais d’informació fiable”, va concloure.

Estratègies contra la desinformació

Davant aquesta realitat, Marini va reclamar una acció legislativa europea més ferma, amb especial èmfasi en el compliment estricte del Digital Services Act. “Només una acció coordinada des d’Europa pot plantar cara al poder de les big tech”, va defensar.

Per Marini, la lluita contra la desinformació requereix accions estratègiques a diversos nivells. En situacions d’emergència, com va passar durant la pandèmia de la Covid-19 o la DANA, Verificat va intensificar el seu treball de monitoratge i resposta ràpida, destinant-hi més hores i recursos. “La velocitat no pot comprometre la rigorositat. Treballem sempre amb la premissa de verificar abans de difondre”, va insistir.

Marini va remarcar la importància de tenir respostes diferenciades segons el tipus de desinformació. “És molt més fàcil corregir una dada concreta que revertir la immersió d’una persona dins d’una teoria conspirativa”, va apuntar. En aquests casos, el treball no es limita a desmentir, sinó a contextualitzar, oferint als ciutadans eines per entendre el funcionament de la desinformació i fomentar l’esperit crític.

Una altra estratègia clau és apostar per l’educació en alfabetització mediàtica des de les primeres etapes escolars fins a la formació contínua. “No es pot ensenyar sobre canvi climàtic, salut o cohesió social sense abordar el problema de la desinformació a internet”, va afirmar. Finalment, va defensar la necessitat de promoure models d’informació de qualitat que siguin econòmicament viables, perquè “fer bona informació costa diners i cal valorar-la com a tal”.

Nous perfils professionals per un nou repte

Pel que fa a les competències, Marini va ser clar: “busquem persones amb esperit crític, obsessives amb la precisió i amb compromís social”. Els perfils més sol·licitats a Verificat inclouen periodistes, comunicadors científics, pedagogs especialitzats en alfabetització mediàtica i experts en gestió de projectes i captació de fons.

La curiositat, la capacitat d’anàlisi de fonts i dades, i la voluntat de contribuir a un impacte social positiu són qualitats imprescindibles. “Treballar en verificació no és glamurós, és feina meticulosa i poc vistosa, però essencial per a la salut democràtica”, va recordar.

En la recta final de la sessió, Marini va animar les universitats a reforçar l’ensenyament en matèria de desinformació: “No n’hi ha prou amb formar tècnicament en el maneig de fonts, cal cultivar el compromís ètic i la consciència social”. També va defensar una col·laboració més estreta entre acadèmia i tercer sector per impulsar la recerca aplicada a les necessitats reals de la lluita contra la desinformació.

Sobre la viabilitat econòmica d’aquests perfils, Marini va reconèixer les dificultats actuals: “estem en un moment complicat per trobar models de negoci sostenibles”. No obstant això, va apel·lar a la creativitat i a explorar nous formats, aliances amb mitjans, projectes educatius i estratègies de captació de fons per continuar plantant cara a la desinformació.

T’agradaria aprofundir en la lluita contra la desinformació o descobrir noves eines per verificar la informació? Amb el curs online de Verificació d’Informació i Fake News de la UOC, aprendràs a detectar continguts falsos i desenvoluparàs competències clau en anàlisi i verificació d’informació. T’hi animes?

Recupera la sessió “Combatent les fake news: nous perfils professionals contra la desinformació” aquí: