Entrevista a Ricard Alonso, docent de Relacions amb els mitjans

Ricard Alonso és professor col·laborador del Màster Universitari de Comunicació Corporativa, Protocol i Esdeveniments de la UOC

Llicenciat en Periodisme i postgraduat en Comunicació Empresarial per la UPF, i màster en Ciències Polítiques per la UOC. També va ser membre del programa ‘Strategy in the Age of Digital Disruption’ per l’INSTEAD de París. Va començar a desenvolupar la seva trajectòria professional com a periodista especialitzat en economia en mitjans com Bloomberg (Londres) i Onda Cero per dedicar-se després a la comunicació corporativa. Ocupa grans càrrecs de responsabilitat en empreses com SEAT i Grifols, en les quals se centra en la relació amb els mitjans, l’estratègia de continguts i els nous formats. 

• Com vas decidir dedicar-te a la comunicació corporativa?

La meva passió sempre havia estat el periodisme. Després d’uns anys en diversos mitjans nacionals i internacionals, em va semblar interessant plantejar-me el repte de traslladar el meu bagatge periodístic a la comunicació corporativa. I una vegada dins d’aquest àmbit, em vaig adonar que el que realment m’apassionava era comunicar i explicar històries per a qualsevol mena d’organització. 

• Has viscut grans canvis en aquesta professió des dels teus inicis? 

Moltíssims. La societat avança a velocitat supersònica, i amb ella la comunicació. En destacaria principalment dos. El primer, la digitalització. L’eclosió dels mitjans en línia i de les xarxes socials suposen una disrupció per a la nostra feina, perquè modifiquen les necessitats i les pautes de consum dels nostres stakeholders, tant els mitjans de comunicació com altres. El segon, relacionat amb el primer, la desaparició de les fronteres. La societat i la comunicació són cada dia més líquides i estan més connectades. Això significa que els nostres públics ja no són només els periodistes, sinó tots els que es relacionen amb la nostra organització: treballadors, candidats a escala d’ocupació, institucions, competència, proveïdors, entitats mediambientals, de gènere… Avui, l’empresa no és només un negoci, sinó un actor principal de la transformació social i econòmica. I el departament de comunicació, com a responsable de la reputació de les empreses, ha de liderar la relació amb aquests públics estratègicament. 

• La comunicació corporativa té moltes àrees d’especialització. Com definiries, en el context actual, la importància per a les organitzacions de les relacions amb els mitjans de comunicació?

Els mitjans segueixen sent un públic vital per als departaments de comunicació. Segueixen jugant un paper fonamental a través dels seus formats variats per arribar a grans audiències i construir la reputació d’una marca. Això sí, l’estratègia d’un departament de comunicació, avui en dia, ha de tenir en compte a altres públics i canals. El que és apassionant és com tots aquests públics estan units pel seu interès, en rebre bones notícies. I aquí juga un paper clau tenir un equip capaç d’explicar temes periodístics interessants, adaptats als diversos canals. 

• Quins coneixements poden extreure els teus alumnes de l’assignatura Relacions amb els mitjans? 

Crec que, per una banda, poden adquirir coneixements per a construir relacions sòlides amb els mitjans, entenc criteris com el de la noticiabilitat i l’oportunitat. 

Per l’altra banda, a dissenyar estratègies de comunicació multicanal, incloent-hi les plataformes digitals, per maximitzar les accions i el seu impacte. 

• Quins consells donaries al teu alumnat del màster? 

M’agrada molt una frase que vaig llegir en una visita a Silicon Valley:  “What would you do if you weren’t afraid?” Que no tinguin por a equivocar-se i que gaudeixin d’aquesta professió, que és apassionant.