Cada cop hi ha més estudiants interessats en els Estudis de Salut

26/01/2022
Foto de Foto: Buro Millennial en Pexels.

Un dels molts impactes de la pandèmia que estem vivint és que s’ha donat als mitjans de comunicació molta més visibilitat a tot allò que té a veure amb estudis universitaris de salut. Però aquest major protagonisme no prové només de la pandèmia. De fet, ja fa anys que els estudis vinculats amb la salut van guanyant pes dins del món universitari.

Per altra banda, fa anys que s’observa una progressiva diversificació dins de la població dels estudiants universitaris. I, a més, fruit de l’impacte que ha tingut la pandèmia en el dia a dia de les universitats, ens hem fet tots més conscients que mai de la necessitat de conèixer millor com són els nostres estudiants. Per això, les següents línies pretenen fer una síntesi de com ha evolucionat aquest perfil, posant el focus en els estudis de grau a Catalunya englobats dins de les Ciències de la Salut. I el cas és que es poden constatar canvis importants. I detectar algunes tendències.

Un primer aspecte important en aquest cas és ser conscients és el fort creixement del nombre de titulacions dins de la branca de ciències de la salut. Però no sols de titulacions, sinó també del nombre d’estudiants. El gràfic 1 reflecteix com aquesta expansió ve de lluny. Però que es va accelerar arran de l’adaptació a les directrius de l’Espai Europeu d’Educació Superior. La posada en funcionament, fa poc més d’una dècada, dels graus i màsters universitaris, va venir acompanyada d’un clar increment del nombre d’estudiants de grau (abans llicenciatures) en aquesta branca. Però, atenció, aquest increment s’ha donat en detriment d’altres branques, perquè el nombre global d’estudiants s’ha mantingut gairebé constant en aquesta dècada.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya.

A més, al gràfic 2 es pot comprovar com aquesta evolució a l’alça s’ha produït tant a les universitats públiques com les privades.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya.

Cal tenir en compte que el sistema públic d’universitats a Catalunya ofereix, aproximadament, unes 6700 places de nou accés en estudis de Grau de Salut a les Universitats públiques. I l’any 2018 van ser 12966 les sol·licituds en primera opció. Per optar a les gairebé 8000 places si s’inclou la UVIC-UCC (Font: OAU).

Però el nostre objectiu és fixar-nos en els estudiants. Conscients de que una de les tendències observades dins del món universitari als darrers anys és que cada cop és major la diversitat entre els estudiants. En molts sentits, en relació a la seva edat, els seus itineraris, trajectòries, etc.. En aquests moments tenim més interès que mai pels motius de que escullin la carrera que trien, si viuen sols o amb els pares, com s’ho fan per compaginar els estudis amb la feina o quina dedicació tenen als estudis, entre altres. Però molts d’aquests dubtes tenen a veure amb aspectes que encara son poc coneguts.

Per fer-ho, podem posar el focus en el conjunt d’estudiants que al curs 2018-2019 van ingressar en aquests estudis de grau. D’entrada, resulta molt significatiu que la gran majoria els estudiants que hi van accedir per primer cop als estudis de Salut eren dones. Concretament 8160 (un 71%). A més, aquesta major proporció de dones és, a més, totalment transversal a totes les universitats. Oscil·lant entre un 60% a la UPF i un 75% a la UAB i la UB. Per situar bé aquestes dades, cal tenir en compte que aquell curs, incloent la UOC i les universitats privades s’hi van matricular un total de 11483 estudiants de nou accés (Font: UNEIX).

El segon tret diferencial és que son estudiants, en general, amb notes més altes que a altres branques d’estudis, com es pot veure al gràfic 3. Però cal tenir en compte que això està molt relacionat amb el fet de que en algunes titulacions, especialment el Grau de Medicina, les notes de tall son molt altes per l’alta ràtio entre demanda i oferta.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Oficina d’Accés a la Universitat (OAU).

Però també son estudiants amb un perfil que marca algunes diferències amb altres branques. És especialment important tenir en compte que en el moment de començar els estudis de grau, hi ha una major proporció d’estudiants que treballa, sobretot en el cas dels homes i sobretot major nombre d’hores (taula 2).

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Oficina d’Accés a la Universitat (OAU).

Però quina és la motivació que porta a aquests estudiants a escollir estudis de Grau relacionats amb la Salut. A la taula 3 podem veure que clarament la motivació té a veure amb l’interès en el contingut d’aquests estudis.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Oficina d’Accés a la Universitat (OAU).

Però en paral·lel a l’increment d’estudiants, també s’ha donat una tendència a l’increment en l’edat dels estudiants (taula 4). Aquesta edat té molt a veure amb tres grans tipus de condicionants. D’una banda amb el moment en el seu itinerari vital en que accedeixen a la universitat. Però per altra, amb l’estil de vida i, per tant, amb la dedicació als estudis.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Oficina d’Accés a la Universitat (OAU).

Pel que fa als aspectes més acadèmics, val la pena també recorda que al segon informe Via Universitària es van detectar diferències importants entre titulacions. Concretament, en el cas dels graus de Ciències de la Salut venen caracteritzats, juntament amb els graus de Ciències, per una major proporció d’assignatures amb metodologies tradicionals (taula 5) [1].

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del projecte Via Universitària (Xarxa Vives).

Cal tenir en compte que aquestes dades no son referides al sistema universitari català sinó al conjunt de la Xarxa Vives (via enquesta), però no hi ha motius per pensar que hi hagi diferències importants. I aquesta enquesta permet abordar aspectes impossibles d’abordar per altres vies. Per exemple, aspectes econòmics. Així, a nivell econòmic, els estudiants d’ensenyaments de grau en Salut depenen en bona mesura dels ingressos familiars per fer front a la despesa que suposa estudiar a la universitat (taula 6). Ara bé, tot i que en general alguns dels graus es compten entre els mes cars, no es detecten diferències amb altres branques de coneixement. Sobretot si ho comparem amb la classe social.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del projecte Via Universitària (Xarxa Vives).

En aquest sentit, també en la dedicació als estudis trobem diferències. Perquè la proporció d’estudiants que compaginen els estudis de grau universitari amb feina remunerada és inferior a altres branques (gràfic 4). Això és important destacar-ho, perquè les dades esmentades més amunt es referien només als estudiants en el moment d’accedir al Grau. I aquestes dades es refereixen al conjunt de la població universitària. 

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del projecte Via Universitària (Xarxa Vives).

Probablement l’assignatura pendent del nostre sistema universitari és l’existència d’elevades taxes d’abandonament. És a dir, estudiants que malgrat els sistemes d’informació, tutoria i suport, tot i matricular-se d’uns estudis universitaris i dedicar-hi temps, no completen la formació. 

A nivell general la taxa d’abandonament a primer curs és del 13,9%, al que li cal sumar un 6,8% de canvi d’estudis [2]. Mentre que en el cas dels graus englobats dins de la branca de Ciències de la Salut, aquestes taxes son inferiors, de l’11,9% i del 4,1%, respectivament. És interessant, per tant, constatar aquest millor rendiment en els graus de Ciències de la Salut, tot i que segur que hi haurà consens en que hi ha molt marge de millora.

Segurament la forma més efectiva de mirar de reduir aquest abandonament passi per conèixer millor la realitat social i les condicions de vida d’aquests estudiants. I conèixer millor quines són les seves dificultats. En aquests moments, a les portes d’un nous procés de transformació de les universitats, ens convé para atenció també a aquesta dimensió social. Aquest nou entorn requereix de noves eines o instruments, eines que permetin retre comptes a la societat sobre el valor o l’impacte de l’educació superior a la societat. I entre aquestes eines, és imprescindible un millor coneixement dels estudiants.


Referències:

[1] En aquest estudi el concepte de metodologies tradicionals fan referència a la classe magistral, l’avaluació final, els exàmens escrits. Les metodologies actives estan relacionades amb una major participació de l’estudiantat, utilitzant elements com el treball en grup, l’avaluació continuada, etc. Les metodologies innovadores fan referència a l’aplicació de noves estratègies docents com per exemple la gamificació, els MOOC’s, flipped classrooms, etc.

[2] Font: elaboració pròpia a partir de les dades d’UNEIX referides al curs 16/17.

(Visited 1 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Comentaris
Deixa un comentari