Fernando Wang: “El reconeixement dels migrants climàtics és una de les assignatures pendents de la Salut Planetària”

19/10/2022
Fernando Wang, estudiante del máster universitario de Salud Planetaria de la UOC, la UPF e ISGlobal. Fernando Wang, estudiante del máster universitario de Salud Planetaria de la UOC, la UPF e ISGlobal.

La Salut Planetària i les malalties pulmonars estan estretament relacionades, tal com comprova des de fa temps Fernando Wang, estudiant del màster universitari de Salut Planetària (interuniversitari: UOC, UPF, ISGlobal), en la seva pràctica diària. Fisioterapeuta per la Universitat Rey Juan Carlos (Madrid) i especialitzat en rehabilitació cardiorespiratòria per la Universitat de Lió (França), actualment treballa a l’Hospital Oncològic de Marsella.

Les seves línies de recerca s’enfoquen en les diferents teràpies respiratòries, les causes de patologies com la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), l’asma o el càncer de pulmó i la seva relació amb l’entorn ambiental i els estils de vida. L’interès per aquests temes l’ha portat a ser nomenat campus ambassador de la UOC en l’Aliança de Salut Planetària (PHA). D’aquest paper, dels reptes que planteja la Salut Planetària i de la seva experiència com a estudiant de la UOC, ens en parla en aquesta entrevista.

Com va sorgir el teu interès per l’àmbit de la Salut Planetària?

La Salut Planetària estudia com els canvis que s’han produït en el medi ambient a causa de les activitats humanes impacten en la nostra salut a escala global. També busca solucions a aquests canvis amb el suport d’una xarxa de professionals de diferents àmbits per tenir un enfocament des de totes les perspectives, com per exemple promoure estils de vida més saludables i sostenibles.

El meu interès en aquest àmbit s’ha anat desenvolupant al llarg dels anys, en veure pacients amb patologies respiratòries i comprovar que en molts casos les causes estaven relacionades amb el seu entorn ambiental i els seus estils de vida. He conegut molts pacients que, a causa de l’activitat contaminant de les ciutats, s’han vist obligats a migrar a zones rurals, i també a l’inrevés: pacients que han hagut de migrar a les grans urbs a causa de l’escassetat del mercat de treball en les seves zones d’hàbitat i que, arran d’aquest canvi, han desenvolupat patologies respiratòries relacionades amb el nou aire que respiren. D’aquí ve el meu interès per aprofundir en aquest camp.

La Salut Planetària ha passat de ser un terme gairebé “anecdòtic” a convertir-se en una qüestió social prioritària. Creus que l’evidència de les zoonosis (origen de la COVID-19) i les manifestacions del canvi climàtic han suposat un punt d’inflexió?

El canvi climàtic representa un gran repte en el present i en el futur, no sols per les conseqüències que té en la salut humana, sinó també pel seu impacte en tot el que ens envolta; per exemple, el fenomen del Niño sobre les collites de l’Amèrica Central o la sequera de l’Àfrica i el desplaçament de poblacions indígenes i comunitats rurals. Això genera un gran problema de salut pública, de seguretat i d’immigració il·legal. Abans de la COVID-19 hem passat per la grip H1N1 i la síndrome respiratòria de l’Orient Mitjà (MERS), dues epidèmies que ens han servit de “pròleg” per comprendre que vivim en una societat cada vegada més vulnerable. L’activitat intensiva d’explotació dels sistemes del planeta fa que els animals perdin cada vegada més part del seu entorn, de manera que s’afavoreix l’acostament d’aquests als éssers humans i, per tant, l’expansió de malalties zoonòtiques.

Quins són els principals objectius i línies d’actuació de l’Aliança de Salut Planetària (PHA)?

La PHA es forma el 2016 arran d’un consorci d’universitats i organismes públics i privats que lluiten pels mateixos objectius. El primer és exercir una gran tasca de comunicació sobre temes relacionats amb el canvi climàtic a través de pòdcasts, xerrades, conferències, congressos anuals, etc. També advoca per una actuació transdisciplinària en aquest camp, reunint professionals de diferents àmbits per arribar a diferents solucions mitjançant nombrosos hubs d’actuació en què es debaten projectes i temes de rellevància. Així mateix, exerceix una gran tasca educativa a través de programes de recerca, desenvolupant recursos de lliure accés i oportunitats en el sector de l’ensenyament, i també fent de motor per als qui volen investigar en aquest tema.

El paper del campus ambassador

En què consisteix ser campus ambassador de la UOC en la PHA?

Aquest rol consisteix a acostar als meus companys el treball de l’aliança, donar a conèixer la seva activitat i els diferents grups de recerca que hi ha. També suposa participar en els diferents esdeveniments que l’associació proposa per accedir de primera mà a tota l’actualitat en l’àmbit de la Salut Planetària. Així mateix, el campus ambassador pot proposar activitats presencials, si és possible dins del mateix campus de la facultat, i promoure la recerca i la redacció d’articles científics, tenint en compte que la PHA és una gran promotora de publicació d’estudis.

Què suposa per a tu, en l’àmbit professional i personal, exercir aquest rol?

Professionalment, em facilita conèixer millor el que els meus col·legues investiguen en el món sobre les patologies respiratòries i les malalties relacionades amb la contaminació de l’aire. Això m’ha permès crear una petita xarxa de contactes implicats en la recerca i el treball de les meves àrees d’interès. En l’àmbit personal, suposa un orgull conèixer el treball que fan milers de persones compromeses amb el planeta, assistir des de l’interior d’una gran aliança com és la PHA al naixement de projectes i iniciatives, i la coconstrucció d’idees dins de la comunitat.

De quina manera la tasca dels campus ambassadors pot contribuir a fomentar l’interès i fer créixer l’àmbit de la Salut Planetària?

Els estudiants tenim una gran responsabilitat en la divulgació del coneixement. Les universitats són centres estratègics de comunicació per a les generacions presents i futures, i la comunicació d’igual a igual és molt important a l’hora de transmetre valors i ensenyaments. Penso que l’educació i l’aprenentatge de les comunitats tindran un fort impacte en el canvi dels estils de vida i en la degradació del medi ambient.

Des de la teva perspectiva, quines són les principals assignatures pendents en el camp de la Salut Planetària?

Crec fermament que el que no es comunica no existeix. El treball dels científics s’ha de divulgar de manera que arribi a una audiència general perquè tothom tingui la capacitat d’entendre el que passa. D’altra banda, la legislació en matèria de Salut Planetària és un gran buit a través del qual moltes empreses privades esquiven l’escassa normativa existent. La gran inequitat de l’accés a la sanitat universal és un altre llast cap a l’avenç de la millora de la salut, així com el reconeixement dels migrants climàtics per forces meteorològiques que es produeixen cada any. És cert que en l’hemisferi nord estem cada vegada més conscienciats sobre els greus efectes del canvi climàtic, en part gràcies al treball de les organitzacions i institucions públiques i privades, però generalitzar aquesta conscienciació encara és un gran desafiament, ja que resulta molt complicat canviar els hàbits d’una comunitat a curt termini.

Consideres que les administracions treballen proactivament en aquest tema? Es tenen prou en compte les recomanacions i les proves aportades per experts i científics?

Hi ha una fina línia que separa la ciència de la política, perquè aquesta última no sempre té en compte els interessos generals de la població. Hi ha organitzacions no governamentals i institucions públiques que treballen proactivament en l’àmbit de la Salut Planetària, però en última instància el canvi climàtic és una qüestió política. Són ells els qui han de legislar per evitar degradacions més importants en els sistemes naturals.

Malalties pulmonars i contaminació

La teva trajectòria professional se centra en les malalties pulmonars i la rehabilitació pulmonar, d’una banda, i les ciències socials aplicades a la salut global, de l’altra. Com conjugues tots dos interessos?

La respiració és essencial per a la nostra supervivència, i el sistema respiratori és la nostra primera defensa contra els elements nocius de l’aire. I sovint el problema està aquí, en el fet que l’aire que portem als alvèols està contaminat, conté elements nocius i molts són cancerígens. Aquests elements irriten els nostres bronquis, els fan hipersecretar i tanquen el diàmetre dels bronquíols, entre altres efectes. Per tant, estudiar com l’aire que respirem influeix en les malalties és tot un repte en aquest segle.

Quant a les malalties pulmonars, hi ha prou conscienciació de fins a quin punt cal protegir-se dels efectes de la contaminació i altres factors mediambientals?

Desafortunadament, la conscienciació i la informació amb freqüència no van juntes. Hi ha una quantitat ingent d’informació sobre els efectes de la contaminació en la nostra salut respiratòria, però molt pocs estan realment conscienciats dels efectes devastadors que pot produir. Les conseqüències a curt i mitjà termini, com la tos immediata que produeix respirar aire contaminat, són evidents, però prendre consciència de com aquests elements nocius passen al torrent sanguini i precipiten tota una cadena de reaccions inflamatòries que a poc a poc desgasten el nostre sistema immunitari encara s’està lluny d’aconseguir.

Com és la teva experiència com a estudiant del màster universitari de Salut Planetària? Per què vas decidir matricular-t’hi?

El màster universitari de Salut Planetària és una potent llançadora cap al coneixement d’excel·lència sobre la Salut Planetària i l’estat dels sistemes naturals. Fa un repàs de tots els elements i agents que hi estan implicats, des de la governança fins a tots els recursos disponibles al planeta. M’ha permès conèixer professionals de diferents àrees, per la qual cosa, a més d’un màster universitari, també és un gran hub d’experts i de coneixement científic.

Finalment, cap a on tens previst enfocar la teva preparació i experiència en els camps de rehabilitació pulmonar i Salut Planetària?

Actualment, col·laboro amb una col·lega del màster en la gestió de continguts d’un web dedicat exclusivament a la Salut Planetària. A més, hem cooperat en la redacció d’un estudi sobre la migració climàtica dels llatinoamericans als Estats Units. M’agradaria continuar la meva línia de treball sobre la salut respiratòria, les morts prematures, els serveis de la sanitat pública de rehabilitació i promoció de la salut respiratòria i les migracions forçades per l’aire contaminat, que és una àrea poc estudiada a Espanya.

(Visited 9 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Comentaris
Deixa un comentari