Emilio Tomás: “Cal oferir formació als professionals de la salut perquè coneguin i facin servir les eines digitals”

La psicologia i la salut digital formen part del bagatge acadèmic i laboral d’Emilio Tomás, alumni del màster universitari de Salut Digital (E-health) de la UOC i un cas d’èxit d’aquesta formació. Després de graduar-se en Psicologia, va fer un màster en Neuropsicologia Cognitiva a la Universitat d’Essex, en la qual també va col·laborar com a investigador. Posteriorment, va ser cofundador i director científic d’una empresa emergent (start-up) que el va introduir de ple en l’ecosistema de la salut digital, i actualment és tècnic de transferència i valorització del coneixement en la xarxa TECSAM, un projecte d’innovació tecnològica en salut mental coordinat per l’Hospital Sant Joan de Déu. De la seva trajectòria, de la seva experiència com a alumne de la UOC i del moment actual que viu l’abordatge de la salut mental, ens en parla en aquesta entrevista.

Ets psicòleg de professió. En quin àmbit o àrea de la psicologia has enfocat la teva trajectòria professional?

Quan vaig començar la carrera, volia centrar-me en la psicologia clínica i el tracte de pacients. No obstant això —i, en part, a causa del meu interès per les noves tecnologies—, cada vegada m’he anat inclinant més cap a l’àrea de la creació i identificació de solucions innovadores, principalment en e-health, en el sector de la salut mental. Actualment, estic intentant perfilar-me cap a la transferència de coneixement i la innovació, però sempre amb el focus posat en l’ús de les tecnologies o solucions aplicades a la salut mental.

Com va sorgir el teu interès per la salut digital?

Sempre he estat interessat en les noves tecnologies i el potencial que tenen per “transformar” el món com el coneixem. Veia notícies a internet i en altres mitjans sobre com s’utilitzaven aquestes tecnologies en medicina, però mai no hi sortia res sobre la salut mental, que estava una mica marginada, tot i que realment el potencial en el sector és enorme. Per sort, sembla que ara comencen a proliferar projectes referents al disseny de solucions en salut digital en aquest camp.

Vaig tenir cada vegada més clar que, en salut mental, l’e-health podia aportar un valor diferenciador, i, de fet, el meu treball final de grau es va centrar en com l’ús dels videojocs podia servir per millorar la capacitat de raonament en les persones.

El màster en Neuropsicologia Cognitiva em va donar l’oportunitat de conèixer de primera mà recerques que s’estaven fent i que combinaven la tecnologia amb el tractament. Per exemple, l’ús d’eye tracking per estudiar la percepció visual en pacients amb depressió, que va ser el tema de la meva tesi de màster.

En la teva opinió, què creus que pot aportar l’enfocament de l’e-health a l’àrea de la psicologia, tant per als professionals com per als pacients?

Fonamentalment, pot aportar eines d’ajuda a tots dos, però considero que, a part d’alguns aspectes com la prevenció, de moment no pot substituir els professionals. En salut mental és especialment important mantenir un tracte molt personalitzat i crear un vincle que generi confiança entre el pacient i el professional, i encara que hi hagi aplicacions i solucions molt útils, el contacte entre tots dos (pacient i professional) és vital.

Per als professionals, actualment ja hi ha eines que incorporen la intel·ligència artificial per suggerir tant tractaments com diagnòstics a partir de les característiques del pacient, i això s’acaba traduint en una atenció més bona. No obstant això, encara queda molt perquè una eina pugui oferir el suport de manera similar a com ho fan els professionals.

Respecte als pacients, l’ús de les preferències personals per trobar el professional i el tractament que els convé més pot ser un aspecte clau de cara al futur, ja que no hi ha un “superpsicòleg” que pugui ajudar a tothom, sinó que cada persona necessita fer el match correcte amb el professional més adequat per a la seva situació particular.

Falta d’implementació de l’e-health

Trobes que l’e-health està prou implantada en l’àmbit de la psicologia, o encara hi ha àrees de millora per optimitzar-ne les possibilitats?

Lamentablement, no està prou implementada. Generalment, totes les solucions que hi ha o que es troben al mercat provenen d’empreses privades, i això, al meu entendre, és un error. Personalment, trobo que s’haurien de dissenyar i implementar solucions des del sistema sanitari, o bé adquirir les que ja hi ha per implementar-les.

Igualment, des de la mateixa Administració també seria adequat oferir eines digitals, validades als pacients, i oferir formació als professionals per ensenyar-los que hi ha aquestes alternatives i que són vàlides, amb la qual cosa se’n fomentaria l’ús.

Quant a les àrees de millora, van des de l’optimització de processos, la qual permet una distribució millor dels recursos humans i, per tant, una reducció de les llistes d’espera, fins a l’ús de tecnologies digitals en atenció primària, per ajudar els metges a fer un cribratge correcte: un gran percentatge de visites en aquest nivell assistencial estan relacionades amb la salut mental, i un mal cribratge pot fer que s’acabin tractant amb medicaments i cronificant-se, de manera que es generen uns costos addicionals per al sistema de salut.

Una altra àrea especialment rellevant, i en la qual no s’està posant suficient èmfasi, és l’envelliment poblacional: cal començar a plantejar i dissenyar ja les solucions que necessitarem d’aquí a deu anys. Tot això s’associa amb una àrea en la qual em sembla igualment interessant treballar: la prevenció, en la qual l’ús de la salut digital és clau.

Dit això, crec que la falta de recursos assistencials no es pot pal·liar amb l’ús de les noves tecnologies: és evident que cal augmentar el nombre de professionals de la salut mental dins del sistema públic.

En línia amb tot això, quines són les principals mancances i/o limitacions a l’hora d’utilitzar eines d’e-health en la pràctica diària?

Al meu entendre, la principal barrera és la fiabilitat/validesa de les aplicacions. De moment, no hi ha un camí regulador estàndard que generi prou confiança als professionals i als pacients per estandarditzar l’ús d’aquestes aplicacions, la qual cosa també limita l’arribada d’eines a les persones, ja que la majoria dels projectes de recerca no tenen prou recursos per afrontar aquest apartat.

Així mateix, en el terreny de la salut mental, una preocupació important és la privacitat dels pacients, i aquesta és una altra de les principals barreres d’accés amb què es troba l’e-health.

Actualment hi ha una gran conscienciació respecte a la salut mental. Què caldria perquè aquest interès es plasmés en accions i mesures concretes que es tradueixin en una millor atenció?

Sí, per fi comença a tenir una mica de rellevància, encara que no la suficient. Durant la pandèmia, semblava que la conscienciació havia vingut per quedar-se, però res més lluny de la realitat. Malgrat això, és cert que s’ha aconseguit pujar un escalafó en el grau de conscienciació i rellevància. Crec que l’evidència sobre la necessitat hi és —n’hi ha prou de mirar les notícies—, però això no s’ha acabat de traduir en actuacions directes.

Quant a les mesures concretes, per a mi l’aspecte principal seria habilitar i formar més professionals clínics, augmentar el nombre de places PIR i crear noves especialitats que s’adeqüin a les necessitats actuals (i futures) a què ens enfrontem. I, també, la creació/adopció de solucions e-health gestionades de manera conjunta pels governs que permetin un millor maneig dels recursos, incloent-hi la prevenció com una de les àrees principals que cal tenir en compte.

Visió holística

Vas ser cofundador i director de recerca d’una start-up d’e-health. Quin balanç faries d’aquesta experiència?

L’experiència d’Aimentia Health Tech em va permetre materialitzar part de les meves idees sobre com la salut digital pot servir al món de la psicologia. Vaig començar a conèixer tot l’ecosistema d’e-health, amb el qual fins llavors no havia tingut contacte directe. Des del punt de vista professional, em va permetre treballar en el desenvolupament d’una solució enfocada a la salut mental, i ajudar en la identificació de la necessitat i la creació d’eines digitals per solucionar-les. A més, com a cofundador també vaig aprendre moltíssim sobre el món de les start-ups i com moure’m en aquest entorn. No descarto tornar a aquest sector en el futur.

Per què et vas decidir a cursar el màster universitari de Salut Digital (E-health) a la UOC?

Pel meu interès per l’e-health. La meva formació acadèmica estava centrada en la recerca, i vaig considerar que, per desenvolupar-me professionalment, calia adquirir una sèrie d’habilitats i coneixements que no tenia en aquell moment. El màster de la UOC solucionava aquestes necessitats formatives.

Què t’ha aportat aquest màster des del punt de vista professional?

Sobretot, un coneixement més específic de diferents àrees de la salut digital, no només la salut mental. Això m’ha permès tenir una visió més holística de la relació entre la persona i l’e-health. En aquesta línia, crec que obtenir coneixement sobre les diferents formes de cocreació i com gestionar un projecte seguint aquesta metodologia ha estat realment beneficiós.

Un altre aspecte rellevant ha estat comprendre les diferents tecnologies i com aquestes es poden contextualitzar en el sector salut. Per exemple, l’ús de la intel·ligència artificial i les seves implicacions, tant positives com negatives. A més, això m’ha permès obtenir més coneixements sobre com diferents tecnologies disruptives es poden acabar implicant en la salut.

En un sentit estrictament laboral, actualment treballo de manera estreta amb grups de recerca que generalment presenten solucions d’e-health, i, sens dubte, els coneixements que he adquirit en el màster són rellevants en el meu dia a dia.

Com descriuries la teva experiència com a alumne de la UOC?

Ha estat enormement positiva, fins al punt que ara estic cursant una altra carrera (Antropologia), també a la UOC. Malgrat que és una universitat en línia, en cap moment em vaig sentir “no acompanyat” pel professorat. És més, sempre que tenia algun dubte els escrivia i em responien ràpidament.

Quins aspectes en destacaries?

Potser un dels aspectes més rellevants són els materials, ja que ofereixen el coneixement suficient per comprendre el que hi ha planificat en cada mòdul. Un altre aspecte positiu és el fet de tenir el calendari de lliuraments ja visible des del moment en què s’obren les aules, la qual cosa et permet organitzar el treball de la manera que més et convingui. A tot això cal afegir la flexibilitat horària de què disposes.

Finalment, quins plans formatius/professionals tens per al futur? Tens previstos nous projectes en el context de l’e-health?

De moment, l’únic pla formatiu que tinc previst en aquest camp és la realització del doctorat en un projecte d’e-health en salut mental, ja que m’agradaria reprendre el contacte amb la recerca i el disseny de solucions. Realment, m’agradaria implementar el projecte que vaig dissenyar durant el treball final de màster a la UOC, ja que trobo que es podria adequar a les necessitats que hi ha ara mateix en la societat. Estic content amb la feina que faig en la xarxa TECSAM, ja que em sembla un projecte molt interessant i amb un gran potencial per ajudar a apropar solucions innovadores —bona part de les quals de salut digital— a les persones que més en necessiten.