Marta Massip Salcedo: «Les universitats actuen com a agents promotors d’una societat més igualitària»

07/03/2022

Introduir la perspectiva de gènere en la docència és un dels principals reptes als quals han de fer front les universitats actualment. Enguany, a propòsit del Dia Mundial de la Dona, reflexionem sobre la perspectiva de gènere en la docència i la recerca en salut amb Marta Massip Salcedo, professora i investigadora del grup FoodLab dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC i directora de l’especialització Nutrició i Estils de Vida Saludable de la Dona. Massip també és una de les persones referents en temes de gènere als Estudis. 

Avui dia es té prou en compte la perspectiva de gènere en la docència en línia?

La perspectiva de gènere és un tema que ha guanyat molta rellevància en els últims anys i és un tema prioritari per a qualsevol universitat que, com la nostra, estigui alineada amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 de l’Organització de les Nacions Unides (ONU), de la qual els objectius 4 i 5 fan al·lusió a l’educació de qualitat i a la igualtat de gènere respectivament. Tenint en compte la perspectiva de gènere en totes les seves dimensions, les universitats actuen com a agents promotors d’una societat més igualitària, justa i inclusiva. 

Actualment la Xarxa Vives d’Universitats ofereix una sèrie de guies per a una docència universitària amb perspectiva de gènere. Com valores aquesta iniciativa? 

Es tracta d’una iniciativa molt necessària, ja que ofereix eines per facilitar la implementació de la perspectiva de gènere en les diverses disciplines de coneixement de les universitats. El fet de tenir sistematitzades les recomanacions fa que la seva implementació sigui més ràpida, homogènia i eficient.

Per què és important incorporar la perspectiva de gènere en la docència en línia? 

En aquest tema en particular jo no diferenciaria la docència en línia de la presencial, ja que la perspectiva de gènere ha de ser transversal en qualsevol tipus de docència. Tot i així és cert que, degut a les seves particularitats, la docència en línia pot requerir més èmfasi en determinats aspectes com, per exemple, la comunicació escrita amb l’alumnat, que en el cas de la UOC pren especial rellevància pel seu model d’educació asíncron. 

Quin paper ha de tenir-hi el professorat?

El seu rol és de vital importància, ja que la incorporació de la perspectiva de gènere en la docència depèn en gran part de la implicació de nosaltres, els professors i professores. Com a docents ens encarreguem d’establir i moderar les dinàmiques de comunicació i interacció amb i entre l’estudiantat, de seleccionar els recursos d’aprenentatge, del disseny dels plans d’estudi i de les assignatures, així com de la redacció dels enunciats de les proves d’avaluació contínua (PAC) i els exàmens finals. 

Tenint en compte la perspectiva de gènere les universitats actuen com a agents promotors d’una societat més igualitària, justa i inclusiva.

Com es treballa la perspectiva de gènere en els Estudis de Ciències de la Salut de la UOC? 

La perspectiva de gènere està implementada de manera molt transversal a tots els plans d’estudis de l’oferta formativa dels Estudis de Ciències de la Salut. Des de la UOC s’ofereix una formació específica en perspectiva de gènere i de caràcter obligatori per a tot el professorat propi de tots els estudis. En aquesta s’explica de manera molt pràctica com incloure la perspectiva de gènere en el dia a dia de la docència. Un cop acabada la formació, cada professor o professora l’adapta de la manera més adient a la seva docència en particular, portant a terme les accions que considera més oportunes. 

Com a professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, quines accions has portat a terme en aquest àmbit? 

En el meu cas en particular he portat a terme diverses accions en l’àmbit docent: tenir en compte l’equilibri en el nombre de dones-homes que fan de professorat docent col.laborador, tenir cura que apareguin dones en els enunciats de les PACs, incloure bibliografia escrita per dones en el moment de fer la selecció de materials de les assignatures, fer servir llenguatge inclusiu tant en els enunciats com en les comunicacions al taulell i fòrum, etc. 

I en l’àmbit de la recerca?

En els Estudis de Ciències de la Salut comptem amb diverses tesis doctorals i treballs de fi de màster sobre salut de la dona. També hem posat en marxa una nova línia de recerca sobre marcadors d’envelliment en dones postmenopàusiques que dirigeixo jo mateixa i que vam estrenar l’any 2020 després de guanyar un projecte competitiu del Fondo de Investigación Sanitaria del ISCIII. A curt termini tenim previst ampliar aquesta línia de recerca amb més projectes i col.laboracions amb grups de recerca nacionals i internacionals.

El fet de tenir una línia de recerca i formació específica en salut de la dona situa a la UOC en una posició de lideratge en aquest àmbit.

A més de posar en marxa una línia de recerca en salut de la dona, també has impulsat l’especialització Nutrició i Estils de Vida Saludable de la Dona. Com valores aquesta fita?

Vam apostar per dissenyar una formació específica de postgrau en l’àmbit de la salut de la dona en format d’especialització, però la nostra idea és que acabi esdevenint un màster oficial que permeti l’accés al doctorat en la temàtica. El fet de tenir una línia de recerca i de formació específica en salut de la dona ens situa en una posició de lideratge en la temàtica com a institució, ja que poques universitats han apostat de manera valenta per aquest àmbit malgrat tenir tant d’impacte social: actualment les dones suposem el 50% de la població i, per tant, totes les iniciatives en aquest sentit haurien de tenir una gran rellevància i ressò. 

Podem dir, doncs, que la formació i la recerca específica en salut de la dona continua sent una assignatura pendent a Espanya? 

Sí. Actualment la majoria d’estudis clínics estan centrats en models masculins que no tenen en compte les diferències fisiològiques i moleculars. D’altra banda, actualment la majoria de recerca que es fa en salut de la dona es centra en temàtiques com el càncer de mama o el càncer uterí. Malauradament encara hi ha molt poca recerca que se centri en les diferents etapes fisiològiques de la vida de les dones o en patologies cròniques molt freqüents i que es donen en un percentatge molt elevat de la població femenina, com són la síndrome de l’ovari poliquístic o l’endometriosi. Malgrat no ser patologies mortals, tenen un gran impacte en la qualitat de vida de les dones i, per tant, els hi hem de donar l’atenció que es mereixen. 

Un repte important és el d’incorporar més dones en posicions de direcció tant en l’àmbit de la salut com en el de la recerca en salut, on avui dia els perfils femenins són molt minoritaris.

Per què és important oferir formació en l’àmbit de salut de la dona? Quin és l’objectiu de l’especialització? 

L’especialització Nutrició i Estils de Vida Saludable de la Dona està articulada des d’un punt de vista salutogènic i es centra en tres grans eixos: entendre com funciona el cicle hormonal de les dones i conèixer la seva fisiologia, contemplar la nutrició atenent a les diferents etapes del seu cicle vital i, per últim, aprendre a fer recomanacions d’estils de vida saludable (activitat física, prevenció, gestió dels estressors…) tenint en compte l’etapa del cicle vital i la situació en particular en la que es troba cada dona. 

Per acabar, quins creus són els principals reptes en matèria de perspectiva de gènere en l’àmbit de la salut? 

El principal repte és donar a la perspectiva de gènere la rellevància que requereix, sobretot en l’àmbit de la formació i la recerca. Si ho aconseguim, els professionals sanitaris milloraran les seves competències en aquest àmbit i estaran més informats per poder oferir una millor atenció a la societat. Un altre repte important és el d’incorporar més dones en posicions de direcció tant en l’àmbit de la salut com en el de la recerca en salut, on avui dia els perfils femenins són molt minoritaris. Cal situar a les dones en un poder real de presa de decisions. 

(Visited 1 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Editora de continguts dels Estudis de Ciències de la Salut i dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació.
Comentaris
Deixa un comentari