Artteràpia: té beneficis en la deterioració cognitiva?

15/02/2023
Imagen de DCStudio en Freepik.

L’Associació Britànica d’Artterapeutes defineix l’artteràpia com “una forma de psicoteràpia en què s’utilitzen mitjans d’art com a modalitat primària de comunicació” l’objectiu de la qual “és permetre que el pacient faci un canvi i creixi personalment mitjançant l’ús de materials artístics en un ambient segur i facilitador”. 

Des d’un context psicoterapèutic, l’ús de l’artteràpia s’ha estès a diversos àmbits i s’ha inclòs en els programes d’estimulació cognitiva i intervenció emocional en pacients amb malalties neurodegeneratives. Hi ha un ventall molt ampli de tècniques i abordatges que inclouen, entre altres modalitats, la dansa, la música, el teatre i les arts plàstiques. 

Malgrat les múltiples aplicacions que l’artteràpia ofereix per tractar els símptomes associats a les malalties neurodegeneratives, els seus beneficis no es recolzen en evidències científiques sòlides. A més, la falta de models teòrics que expliquin els mecanismes pels quals l’artteràpia genera beneficis cognitius i emocionals limita la seva prescripció com a teràpia no farmacològica. 

Per què no hi ha evidències científiques sòlides de l’eficàcia terapèutica de l’artteràpia?

Avui dia, l’eficiència de l’artteràpia per a la intervenció dels dèficits cognitius en pacients amb demència no té un suport científic sòlid. En la revisió sistemàtica Cochrane dels estudis publicats fins al 2018, Deshmukh, Holmes i Cardno conclouen que, amb els resultats disponibles, no hi ha proves suficients sobre l’eficàcia de l’artteràpia per a les persones amb demència. Aquesta conclusió es basa en una anàlisi de tan sols dos estudis que compleixen els estàndards metodològics requerits per demostrar l’eficàcia d’una intervenció terapèutica. Els autors de la revisió suggereixen que es facin més estudis i amb més rigor metodològic, amb mostres més adequades i amb mesures d’eficàcia més rellevants. 

Fer estudis amb mostres que tinguin un elevat nombre de participants és un dels aspectes més importants i, alhora, més complicats d’aconseguir. Trobar un nombre elevat de persones amb les mateixes característiques clíniques que estiguin disposades a seguir una intervenció durant mesos és un repte, i al llarg de l’estudi sempre hi ha abandons, amb la qual cosa la mostra inicial es redueix i els resultats poden perdre solidesa. 

Un altre aspecte rellevant és utilitzar mesures d’eficàcia adequades. En estudis que tenen com a finalitat mesurar l’eficàcia de l’artteràpia, es poden esperar beneficis que van des de la cognició fins a les emocions i la qualitat de vida. En conseqüència, l’estudi s’ha de dissenyar amb eines que puguin mesurar tots aquests beneficis i que tinguin la sensibilitat de capturar aquests canvis en la vida quotidiana. La millora de la qualitat de vida de les persones amb malalties neurodegeneratives es veu amb l’artteràpia. La recerca ha d’estudiar més detalladament quins aspectes d’aquestes teràpies potencien aquests beneficis. 

En un estudi que duem a terme en col·laboració amb el Teatre Lliure de Barcelona, ens hem proposat mesurar beneficis significatius per als participants. En aquest estudi avaluem l’eficàcia d’una intervenció basada en arts escèniques per tractar els símptomes associats a la malaltia de Parkinson. Amb aquesta finalitat, avaluem tant els beneficis cognitius com els emocionals amb eines validades per mesurar el seu impacte en la vida quotidiana, com ara escales de funcionament cognitiu, apatia i anhedonia. Si s’aconsegueixen beneficis a aquest nivell, podem concloure que la intervenció té un impacte significatiu en la vida de les persones. 

L’eficàcia terapèutica de la musicoteràpia 

Les intervencions basades en l’ús de la música s’han estudiat de manera més extensa. Hi ha diferents tipus de tècniques, entre les quals escoltar música, cantar, tocar instruments o compondre música. Les evidències de la musicoteràpia per a la intervenció de dèficits cognitius en pacients amb demència continuen sent limitades. No obstant això, se n’ha demostrat una certa eficàcia en els trastorns de la conducta. La revisió Cochrane de Van der Steen i col·laboradors conclou que les intervencions basades en l’ús de la música en pacients amb demència d’Alzheimer milloren els símptomes de la depressió, a pesar que no mostren evidències sòlides per a la cognició. Un resultat destacat d’aquesta revisió és que, per tenir beneficis positius de la música en un tractament en persones amb demència d’Alzheimer, són necessàries almenys cinc sessions; amb menys seria ineficaç. Aquesta pauta terapèutica és molt rellevant, tant per als estudis futurs sobre musicoteràpia com per als clínics que la volen utilitzar com a tècnica d’intervenció per a la simptomatologia depressiva en pacients amb demència. Per als pacients amb deterioració cognitiva lleu (fase preclínica a la demència d’Alzheimer), actualment no hi ha indicacions concloents sobre els beneficis terapèutics de la música per falta d’evidències científiques.

Una manera alternativa d’investigar l’efecte de la música en la cognició és usar música en combinació amb l’estimulació cognitiva. En aquest cas, la música seria com un potenciador de la memòria i un mediador per aconseguir canvis emocionals que afavoreixen la consolidació de nous aprenentatges. Actualment, els resultats sobre l’eficàcia d’aquesta tècnica a escala cognitiva en persones grans no són concloents. Una de les raons és que els beneficis de la música, en combinació amb tasques cognitives, depenen de diversos factors, com el tipus de música, les preferències musicals de les persones i la capacitat que té la música per generar canvis emocionals. Per estudiar el paper d’aquests factors, actualment duem a terme un estudi en persones amb deterioració cognitiva lleu en el qual avaluem els beneficis de la música de fons en tasques de memòria. L’objectiu és estudiar el paper dels gèneres musicals i les preferències individuals cap a l’ús de la música com a eina de regulació emocional. 

Un estudi de Jacobsen i col·laboradors ha investigat la memòria per a la música en persones amb Alzheimer i ha demostrat que algunes àrees cerebrals del circuit de la memòria per a la música no es veuen afectades per aquest tipus de demència. Aquest resultat ens dona esperances i reforça la idea que la música es pot usar com a eina per compensar els dèficits de la memòria d’altres dominis. En aquesta línia, el projecte Sensogenoma estudia el potencial de la música en pacients amb demència per aconseguir coneixements genètics i biològics útils per implementar intervencions personalitzades. 

Quins mecanismes promouen els beneficis terapèutics de l’artteràpia?

Per entendre els factors que determinen els beneficis de l’artteràpia, és fonamental tenir un marc teòric que descrigui els mecanismes que promouen els canvis cognitius, emocionals i conductuals d’aquestes intervencions. Malgrat que no hi ha un marc teòric específic per als beneficis cognitius de l’artteràpia, en l’àmbit emocional s’han fet diverses propostes. Per exemple, Chancellor i col·laboradors (2014) apunten que l’artteràpia pot beneficiar les persones amb demència per tres raons. Primer, perquè es basen en les habilitats preservades, i aquesta és una estratègia de compensació per a totes aquelles habilitats que ja es veuen afectades per la malaltia. Segon, l’artteràpia proporciona a les persones un canal per expressar les seves emocions, i fa de l’art un mediador per a la regulació de l’estat d’ànim. Finalment, l’artteràpia pot generar un estat de “flux” que, al seu torn, augmenta la sensació de benestar i, així, fa que millori la percepció de la qualitat de vida. 

Una via per explorar els mecanismes que generen els beneficis és estudiar la plasticitat cerebral. Els efectes terapèutics de la rehabilitació cognitiva es poden reflectir com una readaptació funcional del cervell pel fet d’haver adquirit noves habilitats o recuperat les que es perden pel dany cerebral. En l’estudi de Yu i col·laboradors es va demostrar que la millora de la memòria per l’efecte d’un tractament basat en artteràpia generava canvis estructurals al cervell, en particular un augment del gruix cortical de les àrees frontals medials. Estudis futurs podrien combinar tècniques de recerca de la neurociència i de la psicologia per investigar quines àrees cerebrals són més susceptibles de canvis estructurals i funcionals per la intervenció basada en artteràpia. Entendre millor les àrees afectades permetria interpretar els mecanismes subjacents als efectes terapèutics. 

En conclusió, l’artteràpia és molt prometedora per al tractament dels trastorns cognitius i emocionals en pacients amb dany cerebral adquirit o per neurodegeneració. És un tipus d’intervenció que permet treballar a diferents nivells i de manera tant individual com grupal. El futur de la recerca és aportar evidències sòlides amb estudis en què s’utilitzi una metodologia rigorosa en conjunt al coneixement dels experts del món de les arts. Aquest repte es podrà aconseguir integrant, amb un enfocament interdisciplinari i multidisciplinari, els experts del món de la ciència i de la cultura amb l’objectiu de crear abordatges terapèutics alternatius i validats científicament. 

(Visited 30 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Professor del màster de Neuropsicologia i investigador del grup Cognitive NeuroLab dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC. Doctor en Psicobiologia per la Universitat de Padua (Itàlia) i màster en Bioestadística i Epidemiologia per la Universitat de Milán-Bicocca (Itàlia). 
Comentaris
Deixa un comentari