Pautes i conceptualitzacions sobre alimentació i salut en població en situació d’inseguretat alimentària en un barri de Barcelona

13/12/2021
Foto: Erwan Hesry en Unsplash.

En aquest article la Dra. Lucía Sanjuán, investigadora postdoctoral al Grup Interdisciplinari en alimentació, nutrició, societat i salut (FoodLab) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), ens explica el context i el plantejament de la seva recerca sobre alimentació i salut de la població en situació d’inseguretat alimentària en un barri de Barcelona. Es tracta d’un estudi portat a terme en el marc de la Càtedra UNESCO d’Alimentació, Cultura i Desenvolupament

Contextualització i plantejament de la recerca

La pandèmia de Covid19 està tenint, a més de les evidents conseqüències sanitàries, una repercussió molt negativa en les condicions de vida de les poblacions i en les possibilitats de resposta dels serveis socials públics, que s’afegeixen als efectes encara presents de la crisi econòmica de 2008. Així, diversos organismes i publicacions especialitzades han apuntat a un increment dels nivells de pobresa i de la desigualtat, afectant, a més, de manera diferencial a aquells sectors que prèviament ja estaven en pitjor situació (EAPN-ES 2021, Oxfam-Intermón, 2021).

Una de les conseqüències més evidents d’aquesta situació és l’increment del volum de persones amb dificultats per assegurar-se una alimentació suficient i adequada, amb les implicacions sobre la salut (física i psicològica, present i futura) que això pot comportar.

Aquesta inseguretat alimentària es deixa sentir de especialment en les possibilitats d’alimentació saludable en nens i adolescents, amb un impacte clar sobre la seva salut. Així, per exemple, segons dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya de 2020 (ESCA, 2020), la prevalença de sobrepès és més elevada en les classes més desfavorides, afectant, concretament, al 27,4% dels infants entre 6 i 12 anys de la classe social III i al 21,7% de la classe social I.

Entre els molts diversos recursos que mobilitzen les famílies per intentar pal·liar aquesta situació, a més dels serveis socials tradicionals, destaquen diverses entitats i ONGs i també iniciatives vinculades a xarxes informals de suport a nivell veïnal o local que tenen, entre els seus diferents objectius, proporcionar aliments i altres productes bàsics a les persones que viuen en situació d’inseguretat alimentària. La mateixa situació de precarietat així com l’ús dels diferents tipus de recursos poden comportar canvis en els patrons d’alimentació i en les conceptualitzacions sobre aquesta i la seva relació amb la salut que cal tenir presents. D’aquesta manera, obtenir un coneixement rigorós, profund i contextualitzat sobre aquestes pautes i sobre les variables que les condicionen és fonamental per poder dissenyar i desenvolupar actuacions destinades a millorar l’alimentació i evitar les conseqüències negatives sobre la salut, a curt, mitjà i llarg termini.

En aquest context, es desenvolupa una recerca d’antropologia aplicada que té com a objectiu general conèixer les característiques de l’alimentació de persones en situació d’inseguretat alimentària en un barri de Barcelona. La intenció és proporcionar informació que permeti millorar el coneixement de la situació, des del qual es puguin orientar accions de conscienciació i intervenció social susceptibles de millorar la vida de les persones implicades.

De manera més concreta, es persegueixen quatre objectius específics:

  • Aconseguir una adequada comprensió respecte al tipus concret, filosofia de funcionament i maneres d’organització dels serveis d’ajuda dels quals fa us la població d’estudi i sobre els criteris d’elecció.
  • Realitzar una caracterització completa de la població d’estudi, atenent les seves característiques sociodemogràfiques.
  • Caracteritzar les conceptualitzacions entorn de l’alimentació i els patrons concrets d’alimentació de la població d’estudi, indagant en els canvis que han introduït tant la pròpia situació d’inseguretat alimentària com les diferents estratègies adoptades per a intentar superar-la.
  • Explorar les conceptualitzacions sobre la pròpia salut i les necessitats en aquesta matèria dels diferents perfils poblacions implicats, atenent la seva relació amb els patrons d’alimentació.

Per aconseguir aquests objectius es planteja una recerca basada en el treball de camp etnogràfic, amb un disseny flexible i emergent, que té l’observació participant i l’entrevista semiestructurada en profunditat com a tècniques principals. Si l’evolució de la recerca ho permet, es contempla també la possibilitat de recollir registres alimentaris de persones que participen en la xarxa per completar la informació sobre els patrons d’alimentació.

La recerca tindrà una durada prevista d’un any, des de febrer de 2021 a febrer de 2022.

Marc de col·laboració

La recerca es planteja en el marc d’una estada d’investigació postdoctoral dins la Càtedra UNESCO d’Alimentació, Cultura i Desenvolupament de la Universitat Oberta de Catalunya, amb adscripció al Grup Interdisciplinari en alimentació, nutrició, societat i salut (FoodLab), de la Dra. Lucía Sanjuán. L’estada té una durada prevista d’un any, entre febrer de 2021 i febrer de 2022.

La Dra. Sanjuán és Llicenciada en Medicina i Cirurgia per la Universidade de Santiago de Compostel·la, Màster en Investigació Bàsica i Aplicada en Antropologia Social i Cultural i Doctora en Antropologia Social i Cultural per la Universitat Autònoma de Barcelona. A més compta amb formació especialitzada en Salut pública (Diploma Superior en Sanidad, Escuela Nacional de Sanitat i Institut d’Estudis de la Salut).

La seva especialització professional gira entorn la recerca i docència en l’àmbit de l’Antropologia de la salut. I, dins d’aquesta àrea, destaquen les temàtiques relacionades amb les desigualtats socials en salut, especialment pel que fa a l’alimentació i, també, les malalties infeccioses. Altres àrees d’interès són les interseccions entre l’Antropologia i l’Epidemiologia i l’adaptació dels serveis sanitaris públics a diferents tipus i necessitats de poblacions usuàries, especialment població immigrant, minories ètniques i persones en situació d’exclusió social. A més, participa en el disseny de programes de formació a professionals sanitaris, membres de l’Administració, pacients i usuaris en general sobre l’especialització temàtica abans esmentada i sobre Mètodes i Tècniques d’investigació Qualitativa.

La Dra. Sanjuán és professora associada en el Departament d’Antropologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, del Màster en Promoció de la salut de la Universitat de Girona i col·laboradora docent de la UOC.

Forma part, des de la seva constitució, del Grup de Recerca en Antropologia Fonamental i Orientada (GRAFO) de la Universitat Autònoma de Barcelona, sent membre formal des de 2015. En l’actualitat coordina, dins d’aquest grup, l’Equip de Recerca en Antropologia Aplicada en salut (eraas-GRAFO).

(Visited 13 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Investigadora postdoctoral del Grup Interdisciplinari en alimentació, nutrició, societat i salut (FoodLab) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
Comentaris
Deixa un comentari