“Give a little gig”

18 octubre, 2018

Give a little bit

Give a little bit of your love to me
Give a little bit
I’ll give a little bit of my love to you
There’s so much that we need to share
So send a smile and show you care

Roger Hodgson, Supertramp: Even in the Quietest Moments, 1977


El 1977 Roger Hodgson creador, multi-instrumentista, vocalista i un dels fundadors de Supertramp, juntament amb Rick Davies, va escriure una cançó que ens ve com a anell a dit. La cançó és titulava: “Give a little bit (Dona un mica)” i versava sobre la necessitat de compartir. A l’inici del text hi trobaran un link amb un vídeo de la cançó. Els hi recomano que se’l mirin i, sobretot, que l’escoltin. Pels que ja tenim una certa edat, mel als llavis. Música en majúscules.

Aprofito el títol de la cançó i el seu contingut per tractar sobre el tema de l’economia compartida o Sharing Economy, que en el context del treball també s’ha anomenat Gig Economy (d’aquí el títol de l’aportació al blog).

Les noves formes compartides de l’intercanvi sembla que encaixen be amb les formes alternatives del treball, especialment amb el treball contingent, un tipus específic de treball temporal que suposa el desenvolupament de diverses activitats laborals temporals a l’hora i a través de la utilització de les plataformes digitals d’intercanvi d’igual a igual (peer-to-peer o P2P). Potser l’exemple més paradigmàtic d’aquest tipus de treball contingent és UBER, però n’hi ha molts més. I, em temo, que la cosa no pararà de créixer.

Però, d’on ve tot això? Quines implicacions econòmiques té? I, sobretot, en el context actual de creixent precarització i desigualtat del mercat de treball no acabarà per acabar d’empitjorar les coses? Què en podem dir des de l’economia? Podem, fer recomanacions per a les persones i la política pública? A continuació intentarem donar algunes indicacions de resposta a aquestes preguntes. I, ho farem, anant des de la tecnologia cap a   l’economia i la societat. Som-hi?

Què són les tecnologies de la segona onada digital?

Per tecnologies de la nova onada digital entenem el conjunt convergent de tecnologies que s’afegeixen a les tecnologies de la primera onada, la de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i la d’Internet, i que aprofundeixen la digitalització en vàries dimensions.

En primer lloc, i a través de les xarxes i els mitjans de comunicació social, permeten la creació i els intercanvis digitals massius d’informació i comunicació.

En segon lloc, i a través de les plataformes digitals d’igual a igual, permeten la compartició i la intercanvi d’usos de qualsevol tipus de bé o servei, sovint prioritzant l’accés per damunt de la propietat i no sempre a través de contraprestacions monetàries.

I, en tercer lloc, es fonamenten amb el creixement exponencial del rendiment informàtic; el disseny i fabricació basats en l’automatització; l’emmagatzematge i l’eficiència de l’energia elèctrica; la comunicació inalàmbrica; l’escala i els resultats d’Internet; emmagatzematge mundial de dades; i el poder de computació global.

 

Exemples

Els principals exemples de la nova onada digital són la robòtica i la intel·ligència artificial, l’aprenentatge de les màquines, Internet de les coses, la computació al núvol (cloud computing), la impressió en tres dimensions, els nous algorismes de software (com el tradding d’alta freqüència), la capacitat augmentada d’anàlisi (big data), les xarxes socials i professionals i les plataformes col·laboratives.

Empreses o iniciatives com Google, Facebook, Twitter, YouTube, Linkedin, Instagram, Flickr, ResearchGate o Wikipedia són clars exemples de les tecnologies de la segona onada digital. Permeten que les persones elaborin, comparteixin i comuniquin tot tipus de continguts digitals i/o intercanviïn tot tipus de béns i serveis.

L’hotel Henn-na al Japó (que només funciona amb robots), l’aplicació Watson d’intel·ligència artificial d’IBM, el cotxe auto-conduit de Google, o les plataformes de tradding d’altra freqüència són altes exemples de tecnologies de la segona onada digital.

Les tecnologies de la nova onada digital donen lloc a la quarta revolució industrial?

Aquest és un tema recurrent als mitjans de comunicació, doncs es postula que ja hem entrat a la quarta revolució industrial. Però, aquest sembla un argument precipitat.

Acadèmicament el concepte de revolució industrial significa canvis radicals en la tècnica i la producció que s’interconnecten amb una nova estructuració de la societat i la cultura. Per a contrastar l’existència d’una revolució industrial cal perspectiva històrica, i cal que la nova onada tecnològica d’utilitat general desenvolupi nous factors de producció amb disponibilitat universal que es consolidin com a nous determinants de la productivitat i la competitivitat (paradigma tecno-econòmic o cicle econòmic de llarga durada). Encara és aviat per afirmar si la nova onada digital determinarà o no una quarta revolució industrial.

Que ens diu el pensament econòmic sobre els efectes de la tecnologia en l’economia i el treball?

Els efectes de les revolucions tecnològiques sobre l’economia i el treball han estat un tema molt controvertit del pensament econòmic. En un principi l’escola clàssica del pensament econòmic, encapçalada per Adam Smith i David Ricardo, veien la tecnologia purament com un instrument de millora de la productivitat. Però, altres pensadors com Karl Marx i Joseph Alois Schumpeter van molt més enllà i va intuir la potencialitat de la tecnologia i la innovació com a veritable fonament del desenvolupament econòmic.

Però, no es fins la segona meitat del segle XX quan Robert Solow descobreix la paradoxa de la productivitat i evidencia que més del 80% del creixement econòmic dels EUA a principis de segle no es deu ni a l’acumulació de capital ni a l’acumulació de treball (d’aquí la paradoxa que els factors de producció no expliquen el creixement), sinó a l’avenç del progrés tecnològic. A partir d’aquí, l’economia del creixement econòmic ha anat postulant diversos models, especialment la teoria del creixement econòmic endogen: capital humà (Robert Lucas) i tecnologia endògena (Paul Romer), que no fan més que verificar la importància de la tecnologia i les seves onades per explicar no només el creixement econòmic sinó també la distància econòmica (catch up) entre països.

Per bé que en termes de creixement, els efectes de la tecnologia semblen generar consens, en termes de treball els postulats són molt més heterogenis. Algunes escoles de pensament han emfatitzat els efectes positius sobre el treball a través dels augments de productivitat, noves iniciatives de negoci i millors salaris, mentre que altres han emfatitzat els usos de la tecnologia per a destruir, precaritzar, alinear o individualitzar el treball.

En aquest sentit, recentment s’ha arribat a un cert consens que ens diu que:

Primer. La tecnologia per si mateixa no és la causa única de cap resultat laboral. Són els usos de la tecnologia i la seva imbricació amb factors personals, organitzatius, empresarials, econòmics, socials, laborals i culturals els que determinen la relació entre tecnologia i treball.

Segon. En general, la introducció de la tecnologia genera un procés de biaix d’habilitats, de manera que la tecnologia només pot ser usada per uns treballadors més formats i amb millors competències i per unes organitzacions més flexibles i obertes al canvi.

I, tercer. El canvi tecnològic esbiaixador d’habilitats fomenta el treball dels treballadors més preparats, i debilita les condicions dels treballadors menys qualificats. En el llarg termini, la tecnologia té un efecte favorable sobre el treball si la capacitació dels treballadors, el canvi organitzatiu a les empreses i la política pública son capaços de re-capacitar i re-introduir als treballadors exclosos amb el canvi tecnològic als mercats de treball. Això, és el que habitualment ha anat succeint en diverses fases del cicle econòmic.

I, quins són els efectes de les tecnologies de la nova onada digital sobre el treball?

Com en el cas de les onades tecnològiques anteriors en aquesta nova onada també hi ha hagut controvèrsia, en especial en el cas de la robòtica i la intel·ligència artificial.

El punt de partida ha estat la constatació, sobretot als EUA, que la recuperació econòmica (creixement del PIB o la productivitat) s’ha realitzat amb una recuperació de l’ocupació d’un signe molt inferior (jobless recovery) i que això està molt relacionat amb la presència a l’activitat econòmica de les tecnologies de la nova onada digital.

De fet, aquesta visió argumenta que el valor del treball humà (físic i mental) es va depreciant en favor del treball fet per màquines o aplicacions intel·ligents, que ja no només fan treball manual sinó especialment cognitiu.

Però, altres investigadors situats més en la sintonia de la investigació tradicional sobre els efectes de la tecnologia en el treball, han matisat aquesta visió més pessimista. Emfatitzen que la segona onada tecnològica digital no destrueix treball sinó que esbiaixa habilitats i com a resultat d’aquest biaix es creen i destrueixen a l’hora tasques, ocupacions i llocs de treball.

Així doncs, les tecnologies de la segon onada digital generen salts disruptius en la productivitat i des de la perspectiva del treball no ens fan avançar cap a una substitució general de llocs de treball sinó cap una reassignació de tasques on aquestes tecnologies substitueixen el treball, però també poden complementar i augmentar el treball humà.

La investigació al respecte ens indica que el desplaçament d’habilitats va en la direcció de substituir les competències i qualificacions mitjanes de la força de treball. En canvi, s’amplifiquen les competències i qualificacions dels trams més baixos i més alts de l’estructura ocupacional. Com sempre, doncs, el balanç en el llarg termini serà favorable o desfavorable en funció de les accions de qualificació, requalificació i adaptació al canvi que genera aquesta nova onada.

En resum, aquesta forma general d’interacció de la tecnologia amb el treball s’ha posat en entredit amb la recent onada digital. Segons alguns autors, el ritme de substitució del treball humà per part de les màquines digitals serà tan ràpid que difícilment es podrà compensar per la via habitual d’increments de demanda i productivitat. Altres autors defensen just el contrari i emmarquen la dinàmica actual en el context de les interaccions tradicionals entre tecnologia i treball. Però l’automatització és treball no humà, té unes característiques molt particulars i dinàmiques, ofereix un gran ventall de possibilitats d’utilització i alhora genera moltes pors, tal i com demostra la recent investigació sobre les percepcions, clarament negatives, dels treballadors en relació amb el futur del treball.

“Give a little gig”

De la mateixa manera, la nova onada digital també té implicacions que van més enllà de la tecnologia pròpiament dita i que incideixen en el comportament de les persones. La irrupció del web 2.0 i les seves possibilitats d’interacció i comunicació ha alterat significativament el comportament econòmic de les persones, i ha situat les possibilitats de compartició i col·laboració en un escenari mai vist fins al moment.

A través de les plataformes i xarxes digitals d’intercanvi, avui les persones intercanvien tota mena d’usos, temporals o no, propietaris o no, de béns i serveis a canvi d’una quota, monetària o no.

L’adveniment de l’economia compartida té també una implicació sobre el treball. Aprofundeix les formes temporals de treball i genera la possibilitat del treball contingent, és a dir, la possibilitat de formar part com a proveïdor de treball en una xarxa d’intercanvi. Com en el cas de la robòtica i la intel·ligència artificial, les implicacions de les noves formes contingents de treball són enormes, tant per al treballador com per a l’empresa. De moment, l’evidència empírica disponible demostra que encara és una pràctica poc habitual, però ha crescut molt els darrers anys, sobretot perquè ofereix la possibilitat d’obtenir ingressos o feines temporals o contingents alternatives. Alguns treballadors contingents es mostren satisfets, sobretot amb la possibilitat de complementar els seus ingressos però d’altres posen de relleu els problemes de la involuntarietat o la baixa qualitat d’aquest nou tipus de treball.

En aquest context, novament, l’estratègia empresarial i la política pública, i més concretament la funció de recursos humans de les organitzacions i les polítiques actives d’ocupació, hauran d’articular estratègies i prendre decisions a propòsit de la gestió d’un conjunt creixent de tipologies i problemàtiques de provisió de treball.

Això sí, com diu la cançó caldrà que aquestes decisions es prenguin amb empatia i, sobretot tenint presents tot el conjunt de dimensions i d’efectes que la segona onada digital està generant sobre el treball. Especialment, no només els efectes sobre l’excedent del productor, sinó també els efectes sobre l’excedent del consumidor.


(Visited 58 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Comentaris
Urbicat31 octubre, 2018 a les 11:13 am

Gran article!! La tecnologia evoluciona a passos gegants i cal estar-ne al dia per saber què i com pots aplicar aquesta evolució a la teva vida personal i alhora professional.

Respon
Deixa un comentari